27 DE SETEMBRE - ELECCIONS ANTICIPADES PER A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

Ja tenim data. Ja tenim acord!!!

Aquest acord torna a ser un Second Best, i no és el primer Second Best que tenim. L'acord del 9N ja ho fou.

No era la primera opció per a cap dels negociadors (CIU, ERC, Assemblea, Òmnium, AMI), però ha estat l'acord mínim que han pogut subscriure tots.

I QUIN ÉS L'ACORD?

Eleccions anticipades el 27 de setembre de 2015 amb llistes separades. Tots els partits polítics podran portar independents. Els partits pro-independència compartiran el full de ruta cap a la independència al programa electoral.

Jo crec que aquest acord torna a ser un encert majúscul!

QUINES AVANTATGES TÉ AQUEST ACORD?

1. Tindrem 9 mesos més per anar desenvolupant les Estructures d'Estat que són primordials per a poder declarar la Independència de Catalunya i exercir-la des del primer dia.
2. Unes eleccions catalanes després de les municipals reduiran l'efecte sorpresa de PODEMOS. Obligaran PODEMOS a definir-se d'una manera molt més clara sobre el procés d'Independència de Catalunya. PODEMOS es veurà obligada a posicionar-se en la campanya per a les municipals. En cas que mantingui la indefinició actual, patirà el càstig de l'electorat de la mateixa manera que l'ha patit el PSC. Si PODEMOS és un interlocutor tan contrari a la independència com ho són el PP i el PSOE, quedarà retratat de cara a les anticipades; en cas contrari, per als independentistes serà millor més PODEMOS i menys PP i PSOE. Per altra banda, en cas que el sobiranisme consolidi la seva força, permetrà que el món local estigui governat per partits pro-independència i ser el braç executor de la voluntat independentista.
3. A més, les eleccions municipals poden debilitar força el PP i el PSOE en tot el territori espanyol i això pot contribuir a la irrupció de partits menys enrocats amb l'antiga concepció de la Unidad de España.
4. No cal oblidar que no només se celebren les municipals el dia 24 de maig, sinó que també se celebren autonòmiques a Astúries, Cantàbria, Navarra, Castilla y León, La Rioja,Comunidad Valenciana, Comunidad de Madrid, Castilla-La Mancha, Región de Murcia, Canarias, Illes Balears, Aragón i Extremadura,i a les dues ciudades autónomas (Ceuta y Melilla). Una pèrdua generalitzada de poder del PP i del PSOE els poden posar molt nerviosos i aquest fet pot ser altament beneficiós per als interessos independentistes, com també pot forçar-los a actituds molt més dialogants o negociadores degut a la seva debilitat.
5. Hi haurà 9 mesos més per a fer la pedagogia necessària per a explicar correctament tots els beneficis de la Independència. Si les eleccions fossin ara al març, el temps seria molt menor i aniríem a corre-cuita.
6. Aquest pacte no exclou la CUP, que s'ha mantingut fora de les negociacions però que podrà jugar el seu paper i contribuir amb el seu suport electoral a la Independència de Catalunya.
7. Aprofitarem la rauxa i l'ànim de les celebracions de l'11 de Setembre per a encetar la campanya electoral que ens hauria de dur al 27 de setembre amb les piles carregades.
8. Tot i que Mas posa en joc la federació de CiU, ja que totes les enquestes li auguren la pèrdua d'entre 13 i 18 escons, unes eleccions el 27 de setembre, comptant que l'economia pot anar millorant, poden suposar-li una contenció en aquesta pèrdua de suport. Tot i així caldrà veure si s'hi presenten com a Llista del President o com a CiU. Jo crec que serà com a Llista del President per a no cremar CiU; i així podrà mantenir la federació com a organització política de la nova Catalunya Independent.
9. Les llistes separades respecten la pluralitat catalana. D'aquesta manera se satisfan els desigs d'Oriol Junqueras que, amb encert, advocava per llistes separades per a maximitzar el suport a la independència i, a més, donar el caire dreta-esquerra al parlament resultant de les eleccions.
10. Com a últim argument, cal apuntar que les enquestes preveien un lleu desgast del suport independentista. Aquest desgast és degut bàsicament a que no es pot mantenir perennement la tensió i activitat reivindicativa, bel·ligerant i tossuda que tot independentista pateix. Per tant, ara és moment d'estar tranquils, que ben aviat ja tornarà a pujar el suflé, les tensions i les emocions.

No cal oblidar que l'Estat Espanyol farà el possible per tombar totes aquestes coalicions i forces independentistes i, és possible que alguns personalismes puguin caure. 

Cal no oblidar que l'Estat Espanyol ha volgut desestabilitzar el procés a cada data important que hi ha hagut. Ho féu amb Artur Mas setmanes abans de les eleccions del 25N de 2012, ho féu amb Xavier Trias setmanes abans del 9N (la consulta), i ho feren amb Jordi Pujol per a enrarir l'11 de setembre del 2014 i la progressió cap al referèndum (que no fou).

PD: 27 de setembre de 2015

Acord per a les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya

LA CRISIS RUSA

Antes que nada os voy a linkar tres artículos que son de vital importancia para entender la situación rusa.

https://es.santandertrade.com/analizar-mercados/rusia/politica-y-economia

http://www.expansion.com/2014/12/16/mercados/1418698481.html

http://www.eleconomista.es/materias-primas/noticias/6330767/12/14/El-petroleo-barato-podria-desestabilizar-el-mundo-e-incrementar-los-riesgos-geopoliticos.html#.Kku8lV7iXnHbyXx

Bien,

Entendemos que las previsiones para este 2014 ya eran malas para Rusia.

Desaceleración económica (crecimiento PIB del 0,4%), déficit presupuestario del 0,5%, debilidad del rublo.

Putin hace tiempo que se muestra nervioso. Sus tics imperialistas quizás vienen alimentados por la crisis que se le avecina. El movimiento geopolítico contra Ucrania y la gestión agresiva del gas en Europa delatan una economía arcaica y corrupta; una sociedad que emigra a otros países para gastar "el dinero"; un gobierno con un gran déficit democrático (oligarquía rusa "de facto"); y una dependencia económica muy alta del gas y del petróleo.( El petróleo y el gas representan la mitad del gasto presupuestario ruso y 2/3 partes de las exportaciones).


Y los mercados vuelven a poner a cada uno en su sitio ( en esta fantástica guerra económica a la que nos encontramos ).

A parte de las sanciones a las que será sometida por parte de Europa y de EUA, Rusia está sufriendo una salida masiva de capitales. La bolsa de Moscú se ha hundido hoy un 12% y el rublo un 5,7%. El rublo ha sufrido una depreciación del 50% desde principios de año.

El dinero vuelve a mandar. Venta masiva de rublos. El CDS (la prima de riesgo) por las nubes, hoy se ha acercado a los 600 puntos básicos (cifra similar a la que tenía España cuando estábamos al borde de ser rescatados)...

A la desesperada, el Banco Central Ruso ha subido la tasa de interés del rublo del 10,5 al 17% como medida para hacer más atractiva la moneda. Aún así, Rusia se enfrenta al DEBATE ETERNO, subir o no subir el tipo de interés?

El problema es otro... cuando toca crisis, toca!

Vladimir Putin

PD: A diferencia de España, Putin (Rusia) se puede enfadar.
PD2: Y la pregunta a responder es: Por qué está cayendo tanto el petróleo?

ARTUR MAS - DIPUTAT 68

S'acosten temps magnífics! D'alta política! D'alta il·lusió! De societat altament compromesa! De grans persones! És temps de prohoms!

I ahir vam conèixer el primer! Artur Mas! Artur Mas va fer el pas que la societat civil li demanava. Artur Mas, l'home, es va posar davant de 3.000 personalitats del país i va explicar el seu full de ruta cap a la Independència de Catalunya.

1- Candidatura de país que aconsegueixi la majoria absoluta.

2- Deixar de banda les sigles dels partits tradicionals per 18 mesos de procés.

3- Artur Mas anuncia que després d'aquests 18 mesos (si la cosa va bé) no es tornarà a presentar a les eleccions.

4 - Artur Mas està disposat a ser un més del 68 diputats que garanteixin el mandat independentista. "No cal ser el primer, puc ser l'últim" 

Artur Mas es compromet a tancar la llista. ARTUR MAS, DIPUTAT 68.

Artur Mas abans del discurs de Full de Ruta

D'entrada he de dir que amb el discurs d'ahir, el Molt Honorable President es va erigir com a líder i cap visible del procés; qui porta el timó de Catalunya i qui marca "els tempos". Artur Mas es va posar al servei del poble i va dir que ell es conformava amb estar al costat de poble i no pas al capdavant. Però amb aquest gest, gest que li pertocava tan sols al President de Catalunya però que només podia endegar l'home que hi ha al darrera, Artur Mas es va erigir, davant dels ulls de tothom, com a líder natural de Catalunya, i a qui li toca culminar el procés.

La proposta d'Artur té allò que els economistes i els que analitzen negociacions en diem un Second Best. Tothom qui hagi estudiat teoria de jocs sabrà de què estic parlant.

Un Second Best és una opció que mai seria la primera opció de cap de les parts implicades (individualment) però que, conjuntament, és l'única opció viable. És l'opció que sense fer content a ningú va millor per a tots.

M'explico: A qui li agrada la proposta de Mas? ( llista unitària de país formada per polítics, professionals independents, especialistes ...)

A CIU segur que no! Aquesta proposta provocarà una futurible escissió de CiU. Unió, que de totes totes no volia aquest procés, es veu abocada a participar d'un joc en el qual no volia formar-hi part. Què farà UDC?

A ERC segur que tampoc li agrada. ERC volia unes eleccions plebiscitàries per separat on totes les enquestes els posaven frec a frec amb CiU i amb possibilitats de governació.

ICV-EUiA ja va dir que no en volia saber res, d'eleccions. De la mateixa manera que li passa a Unió, aquest procés els obliga a posicionar-se o a escindir-se. I a ells, les enquestes no els són favorables.

CUP també està en contra d'unes eleccions amb candidatura de país. Ells no volen mesclar-se amb el centre-dreta.

Pel PSC, Cs i PP, ja sabem que són unes eleccions no volgudes, no perquè no puguin obtenir un rèdit electoral de la llista unitària, sinó per la motivació que les comporta.

Tanmateix, la proposta de Mas, proposta que no agrada a ningú com a primera opció; és la proposta que potser tots acceptaran com a bona. És un Second Best. Veurem!!!

ARTUR MAS, DIPUTAT 68

La màgia d'Artur Mas d'ahir es va basar en 3 aspectes:

El primer fou el seu port, la seva conducta. Només els fets t'erigeixen com a líder.

El segon fou el missatge: llista conjunta, però per a fer la consulta!!! (aquí és on hi trobem la jugada mestra). No són unes plebiscitàries, o no les enfoca com si ho fossin.

El tercer, ARTUR MAS, DIPUTAT 68.

EXPLICACIONS.

El segon aspecte és el què ens genera algunes preguntes: 1) Si guanyen les eleccions proposaran un nou govern? o mantindrem el govern que ja tenim fins a la culminació del procés?  2) Si es forma un altre govern?.. quins criteris farem servir per escollir aquells que formaran el govern?

El tercer aspecte és magistral, i èpic! Us imagineu Artur Mas com a diputat 68? El diputat de la majoria absoluta? Si aquesta candidatura no sortís victoriosa, Artur Mas quedaria fora dels escollits, automàticament. Això seria la seva derrota i la demostració que el seu pla ha fracassat. Punt i final!

Però,... i si Artur Mas, diputat nº68, i la seva  llista de país, treuen la majoria absoluta i Artur Mas entra al Parlament com a diputat 68? Artur Mas hauria guanyat!!! Seria una jugada mestra  (i simbòlica) que, a part de ser una validació de la seva proposta per part de la gent, el posaria com a garant i primera espasa per a dur a terme la Independència de Catalunya.

I encara més!

Us imagineu a l'Oriol Junqueras com a número 1 i l'Artur Mas com a número 68?

Si la candidatura fracassa i Artur Mas no entra al parlament, és un: " Oriol, jo no ho he aconseguit, a partir d'ara... tot teu!  Et toca a tu!"

I si no? I si arribem als 68? o 69 o 70 o 72?

Artur Mas al Fòrum de Barcelona

Tots, i cadascun de nosaltres, fent fila darrere del President!

ENQUESTA DE "EL PERIÓDICO" 21/11/14 SOBRE LES ELECCIONS CATALANES

Avui, divendres dia 21 de novembre, "El Periódico" ha publicat els resultats d'una enquesta d'intenció de vot per a unes futuribles eleccions catalanes. El resultat és el següent:

D'entrada vull comentar que aquests resultats són només una enquesta (una estimació de vot) i que els resultats finals poden distar molt d'aquests valors estimats. Per què?

1. Perquè encara no sabem si hi haurà partits que s'hi presentaran en llista unitària (o per separat), o si es farà una llista entorn del President Mas (exclusivament com a garant del procés constituent).

2. Perquè aquestes eleccions (que seran de polarització Indepdenència-Sí o Independència-No) obligaran a definir Unió (CiU),  a Podemos i a ICV-EUiA, partits que encara es mouen en l'ambigüitat, en aquest aspecte.

3. Perquè Podemos, a qui l'enquesta li dóna 16-17 diputats, encara no té líders visibles a Catalunya i el context actual l'obligarà a definir i detallar molt bé els llindars sobre els drets polítics dels pobles, i encara més important, un afinació precisa sobre el control que vol aplicar a l'economia de mercat.

4. Perquè estem a l'espera que NEC i altres polítics escindits del PSC fundin un altre partit polític (en tindrem notícies avui mateix).

5. Perquè no sabem si el PP (simplement per un tema electoralista) pugui, per primera vegada, fer alguna concessió a Catalunya. De moment sembla que el PP obté rèdits electorals quan va en contra de Catalunya, però aquesta tendència pot no ser-hi per sempre (de fet, les enquestes a nivell espanyol han estat un clar avís al PP que apunta que s'han passat de frenada en l'ultraconservadorisme i l'immobilisme polític).

..........

De totes maneres, cal destacar que a les eleccions del 2010, els partits a favor del dret a decidir van treure 87 diputats, (CIU 50, ERC 21, ICV-EUiA 13 i CUP 3). Ara, els partits a favor de la independència sumarien 71 diputats (33 CIU, 32 ERC, 6 CUP); una majoria justa.

Es veu claríssimament que ara, les paraules ambigües com "dret a decidir", "pro consulta",... perden el valor. Ara som al moment decisiu i tothom es treu les caretes. Ara només hi haurà independentistes i unionistes.

I quan les coses van de debò, ara veiem que els marges són més estrets i tothom s'ha de definir.

El PP, Cs, ERC, CUP i CDC tenen les coses clares. El PSOE sembla que també, avui mateix Pedro Sánchez ha dit que no estaria ni d'acord amb el Pacte Fiscal a la basca per a Catalunya. El PSOE parla molt però no avança res, la nova constitució que diu defensar per a Espanya encara és buida de contingut i, encara pitjor, impossible d'implementar. PODEMOS..., ahir mateix Pablo Iglesias va dir que Catalunya no tindria dret a una DUI encara que fos el mandat democràtic del poble de Catalunya. PODEMOS fa dies que divaga sobre la qüestió catalana.

Falta saber Unió!

Tal i com diuen el canadencs, la majoria de gent que diu que es troba en la indecisió, la incertesa o que mostren ambigüitat, quan és l'hora de votar, voten NO.

Així que ja sabeu... srs polítics!!! Els ciutadans ens treurem les caretes, però abans us obligarem a treure-us les vostres.

Amb tot, a dia d'avui, totes les vistes estan posades al dia 25 de novembre, quan el President Mas haurà de marcar el full de ruta cap a les eleccions catalanes.

Us mantindrem informats!!!

QUIN PARTIT VOL 2 MILIONS DE VOTS?

La Consulta del 9N va recollir 1.861.753 vots a favor de la independència de Catalunya.

ELECCIONS 2012

	Candidatures	Vots		Diputats
	CiU	1.116.259	30,70%	50
	ERC-Cat Sí	498.124	13,70%	21
	PSC	524.707	14,43%	20
	P.P.	471.681	12,97%	19
	ICV-EUiA	359.705	9,89%	13
	C's	275.007	7,56%	9
	CUP-Alternativa d'Esquerres	126.435	3,47%	3

Com veiem als resultats del 2012 ( amb una participació del 67,76%, de les més altes de la història), CIU+ERC+CUP van obtenir 1.740.818 vots. I cal remarcar que una part de l'electorat de CIU no era independentista, aleshores.

Per tant, l'independentisme està mantenint la tendència alcista.

No és agosarat pensar que en unes eleccions de caràcter plebiscitari (o referèndum vinculant) les xifres del SÍ-SÍ arribarien als 2 milions de vots.

Els independentistes d'esquerres/progressistes ho tenen fàcil, o ERC o CUP.
Els independentites de centre-dreta/conservadors esperen a CIU o només a CDC.

En tot cas, les xifres (un altre cop l'impuls de la societat) mostren el camí que han de seguir els dirigents conservadors. Quin partit podria donar l'esquena a més d'un milió de votants de centre/dreta independentistes? On es voldrà col·locar Unió (UDC) en aquest context?

Les xifres del 9N són molt favorables als interessos independentistes. Obliguen a una mobilització unionista superior als 2 milions de votants (fita realment complicada d'assolir).

Tanmateix, l'última batalla encara no ha començat, i en aquesta els dos bàndols aniran a totes, i ja sabem quin bàndol té més força!!!

RESISTIRÀ.....L'INDEPENDENTISME?

SÓN ELS MERCATS, IMBÈCIL

Catalunya es debat entre les eleccions plebiscitàries amb candidatura unitària de país liderada per Artur Mas o les eleccions sense candidatura unitària.

Catalunya es debat entre la majoria absoluta liderada per Mas amb les eleccions amb candidatura unitària o la victòria republicana en les eleccions sense candidatura unitària.

Artur Mas no vol deixar de liderar el procés i ser el primer líder de la Catalunya Independent i Oriol Junqueras vol fer complir els pronòstics de les enquestes i erigir-s'hi ell.

Primer de tot cal recordar una obvietat: ERC té tot el dret a voler eleccions per lliure si creu que les pot guanyar, i en aquest cas, Mas no pot obligar ERC a fer una cosa que ells no vulguin.

La llei d'Hondt i la psicologia política no semblen definir de manera clara quin és l'òptim (per assolir la independència) d'una i altra opció. I em refereixo, exclusivament, en l'òptim de maximització de vots pro-independència (i no de l'assoliment de la independència).

Però, què volen els elements?

Sobre les lleis no escrites se n'ha parlat abastament, però, precisament, per no ser escrites, pels ciutadans normals només són rumors.

Sóc d'aquells qui pensen que hi ha un ens superior, digueu-li Europa, l'OTAN, els mercats financers o el Club Bilderberg, que en cap cas permetran que el conflicte Catalunya-Espanya se'n vagi de mare. El perquè és massa fàcil: Europa no es pot permetre més desestabilització de la que ja té. És l'economia, imbècil, que digué aquell.  "The economy, stupid" .

Sóc d'aquells que penso que hi ha unes normes (no escrites) que limiten la disbauxa. Per tant, aposto que aquests ens superiors han permès i permetran a Espanya crear la por necessària per espantar els independentistes i per evitar que la sobirania es pugui exercir. Per altra banda, Espanya sap bé que, si Catalunya finalment se'n surt i pot exercir la sobirania i aquesta és pro-independència, Espanya haurà d'acatar el resultat. Per dir-ho d'una altra manera, Catalunya obtindrà el reconeixement internacional si el Parlament té un mandat democràtic per la independència i, òbviament, la proclama. Si és així, Espanya no hi podrà fer res i a més, Europa, l'obligarà a negociar les condicions de la secessió de Catalunya.

És per això que Espanya s'està centrant en boicotejar l'exercici d'aquest dret, és l'última carta que li queda.

Hi ha, però un altre element a tenir en compte.

Per què Mas i no Junqueras?

Mas, de ben segur, agrada més als mercats. En una Europa liderada per conservadors i on els mercats financers marquen la pauta; aquest ordre, aquest gran ull que ens mira, veu amb molt més bon ull una Catalunya liderada per Mas. A més, la llarga trajectòria i bagatge dels conservadors catalans a Europa els valen una excel·lent reputació als organismes internacionals i contactes i afinitats de primer ordre.

Per l'altra banda hi tenim ERC. Aquesta Esquerra Republicana que no ha guanyat mai unes eleccions al Parlament des de la restauració de la democràcia i que fins fa quatre dies se la considerava un partit reaccionari. Aquesta Esquerra que és considerada un partit molt a l'esquerra i que mai hem vist governar sola (o composant les principals figures del govern de Catalunya). /a excepció del període Tarradellas, que és un cas particular/.

Segurament no enganyaríem ningú si diem que els personalismes d'un govern d'ERC no serien tan bons com els que podria aconseguir CIU. Citant Mas, que va dir que faria "el govern dels millors", no sé si Junqueras podria fer el mateix. En aquest cas es compleix la norma que diu que "l'experiència és un grau".

I a més, qui està buscant suports i amistats pel procés d'independència des de fa 2 anys és la diplomàcia de Mas, l'executiu de Mas. És el govern de Mas qui està creant la xarxa de contactes internacionals que ha d'emparar el procés.

A vegades, les coses, són un tema d'ordre.

I per què?

Perquè per definició els conservadors ( CiU ) són més prudents que els altres.

Perquè tenen un sentit més acusat de la responsabilitat.

Perquè són més afins als criteris dels mercats

...

Els d'ERC i els seus votants i el poble de Catalunya en general tenen tot el dret a estar en desacord amb aquestes premisses. És més, potser ERC ja no és aquell partit que fou fa 15 anys, potser ja són un partit madur. Fins i tot, tenen dret a no acatar el jou que el capitalisme ens imposa a tots, o simplement perquè hem de respectar "la voluntat del poble".

I jo també us dono la raó. I per acabar, no vull començar no dient que...

Us he de confessar que estic especulant, però els mercats també especulen.

MAS, HAS DE PERDRE (4a part - ACTE FINAL)

I avui m'he llevat i es veu que m'he imaginat a Artur Mas adreçant-se al poble de Catalunya amb aquestes paraules:

"Catalans, tinc l'honor de ser el vostre President i d'haver gaudit de la vostra confiança i suport en dues, i malauradament curtes, legislatures de Convergència i Unió al capdavant del govern de Catalunya.

Vaig guanyar les primeres eleccions amb la Casa Gran del Catalanisme (amb l'intent d'aglutinar el catalanisme polític) i les segones eleccions amb l'objectiu del dret a decidir.

Ambdues legislatures han estat estroncades per les negatives del govern espanyol que han tornat caduc el mandat democràtic que m'havíeu encomanat.

Per aquesta raó, i escoltant la vostra petició de voluntat sobirana, poso a disposició d'aquest anhel l'instrument que ens portarà al seu exercici.

Catalans, a dia d'avui, torno a convocar eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. Aquestes eleccions seran les més importants i determinants de la nostra història; i us les proposo d'aquesta manera:

- Proposo unes eleccions lliures, on tots els partits s'hi presentin d'una manera independent. Per tant, descarto la candidatura conjunta de país. L'explicació és ben clara, tots els catalans teniu dret a decidir si voleu la independència del país però també de triar quins han de ser els líders polítics que gaudeixin de més suport i legitimitat per construir-lo segons els vostres criteris. De ben segur que tots els independentistes treballarem junts, però vosaltres decidireu quines polítiques de país s'han d'imposar en major mesura a la nova Catalunya Independent i qui haurà de ser el vostre President.

- Com a actual President de Catalunya, iniciaré converses amb els líders de tots els partits independentistes per a l'elaboració d'un punt comú sobre la independència als programes electorals.

- Demano, formalment, i a tots els partits polítics del país, que adoptin posicionaments clars sobre la qüestió que el poble ens demana; tant si és independència, com si és un estat federat o l'actual encaix de Catalunya amb Espanya.

.......

I jo li hauria contestat així... al President.

-Artur, moltes gràcies pel coratge que has tingut. Segurament perdràs aquestes eleccions i la Presidència de la Generalitat. Seràs qui més haurà fet per la independència de Catalunya i la història no et premiarà en ser el primer President d'aquesta Nova República Catalana.

- Tot i així, Artur, trauràs uns resultats prou dignes que et permetran deixar la teva petja (la de CiU) en el vestiment d'aquest nou país que comença.

- Artur, les victòries de les batalles més importants mai no són complertes; i tot i que recordo que una vegada digueres que no tenies vocació de màrtir, potser la història sí que et depara aquest destí. Ja saps que no podem triar el destí, i encara menys aquells qui juguen més alt.

- Artur, l'orgull dels catalans vers tu serà total. Et mereixeràs una figura de bronze en totes les places del Principat.

- Artur, gràcies per convocar la teva derrota... i la victòria de Catalunya!!! Els llibres d'història reconeixeran amb joia els teus mèrits. Tu seràs qui ho haurà fet possible.

........

I prenent-me el cafè, i tot sortint d'aquest estat de semi-inconsciència lírica d'aquell qui torna del món dels somnis...

Encara me n'adono que som molt lluny de les plebiscitàries, que potser no seran anunciades fins després del 9N... i sobretot me n'adono que espero aquest cop de puny sobre la taula del Molt Honorable President.

I, per acabar-ho d'adobar, em qüestiono el motiu pel qual tothom diu que serà necessari fer un referèndum després de les plebiscitàries...això sí que no ho entenc!!!

Bon dia.