miércoles, 26 de noviembre de 2014

ARTUR MAS - DIPUTAT 68

S'acosten temps magnífics! D'alta política! D'alta il·lusió! De societat altament compromesa! De grans persones! És temps de prohoms!

I ahir vam conèixer el primer! Artur Mas! Artur Mas va fer el pas que la societat civil li demanava. Artur Mas, l'home, es va posar davant de 3.000 personalitats del país i va explicar el seu full de ruta cap a la Independència de Catalunya.

1- Candidatura de país que aconsegueixi la majoria absoluta.
2- Deixar de banda les sigles dels partits tradicionals per 18 mesos de procés.
3- Artur Mas anuncia que després d'aquests 18 mesos (si la cosa va bé) no es tornarà a presentar a les eleccions.
4 - Artur Mas està disposat a ser un més del 68 diputats que garanteixin el mandat independentista. "No cal ser el primer, puc ser l'últim" 
Artur Mas es compromet a tancar la llista. ARTUR MAS, DIPUTAT 68.

Artur Mas
Artur Mas abans del discurs de Full de Ruta
D'entrada he de dir que amb el discurs d'ahir, el Molt Honorable President es va erigir com a líder i cap visible del procés; qui porta el timó de Catalunya i qui marca "els tempos". Artur Mas es va posar al servei del poble i va dir que ell es conformava amb estar al costat de poble i no pas al capdavant. Però amb aquest gest, gest que li pertocava tan sols al President de Catalunya però que només podia endegar l'home que hi ha al darrera, Artur Mas es va erigir, davant dels ulls de tothom, com a líder natural de Catalunya, i a qui li toca culminar el procés.

La proposta d'Artur té allò que els economistes i els que analitzen negociacions en diem un Second Best. Tothom qui hagi estudiat teoria de jocs sabrà de què estic parlant.
Un Second Best és una opció que mai seria la primera opció de cap de les parts implicades (individualment) però que, conjuntament, és l'única opció viable. És l'opció que sense fer content a ningú va millor per a tots.

M'explico: A qui li agrada la proposta de Mas? ( llista unitària de país formada per polítics, professionals independents, especialistes ...)

A CIU segur que no! Aquesta proposta provocarà una futurible escissió de CiU. Unió, que de totes totes no volia aquest procés, es veu abocada a participar d'un joc en el qual no volia formar-hi part. Què farà UDC?

A ERC segur que tampoc li agrada. ERC volia unes eleccions plebiscitàries per separat on totes les enquestes els posaven frec a frec amb CiU i amb possibilitats de governació.

ICV-EUiA ja va dir que no en volia saber res, d'eleccions. De la mateixa manera que li passa a Unió, aquest procés els obliga a posicionar-se o a escindir-se. I a ells, les enquestes no els són favorables.

CUP també està en contra d'unes eleccions amb candidatura de país. Ells no volen mesclar-se amb el centre-dreta.

Pel PSC, Cs i PP, ja sabem que són unes eleccions no volgudes, no perquè no puguin obtenir un rèdit electoral de la llista unitària, sinó per la motivació que les comporta.

Tanmateix, la proposta de Mas, proposta que no agrada a ningú com a primera opció; és la proposta que potser tots acceptaran com a bona. És un Second Best. Veurem!!!

ARTUR MAS, DIPUTAT 68

La màgia d'Artur Mas d'ahir es va basar en 3 aspectes:

El primer fou el seu port, la seva conducta. Només els fets t'erigeixen com a líder.
El segon fou el missatge: llista conjunta, però per a fer la consulta!!! (aquí és on hi trobem la jugada mestra). No són unes plebiscitàries, o no les enfoca com si ho fossin.
El tercer, ARTUR MAS, DIPUTAT 68.

EXPLICACIONS.

El segon aspecte és el què ens genera algunes preguntes: 1) Si guanyen les eleccions proposaran un nou govern? o mantindrem el govern que ja tenim fins a la culminació del procés?  2) Si es forma un altre govern?.. quins criteris farem servir per escollir aquells que formaran el govern?

El tercer aspecte és magistral, i èpic! Us imagineu Artur Mas com a diputat 68? El diputat de la majoria absoluta? Si aquesta candidatura no sortís victoriosa, Artur Mas quedaria fora dels escollits, automàticament. Això seria la seva derrota i la demostració que el seu pla ha fracassat. Punt i final!

Però,... i si Artur Mas, diputat nº68, i la seva  llista de país, treuen la majoria absoluta i Artur Mas entra al Parlament com a diputat 68? Artur Mas hauria guanyat!!! Seria una jugada mestra  (i simbòlica) que, a part de ser una validació de la seva proposta per part de la gent, el posaria com a garant i primera espasa per a dur a terme la Independència de Catalunya.

I encara més!

Us imagineu a l'Oriol Junqueras com a número 1 i l'Artur Mas com a número 68?
Si la candidatura fracassa i Artur Mas no entra al parlament, és un: " Oriol, jo no ho he aconseguit, a partir d'ara... tot teu!  Et toca a tu!"

I si no? I si arribem als 68? o 69 o 70 o 72?

Artur Mas
Artur Mas al Fòrum de Barcelona
Tots, i cadascun de nosaltres, fent fila darrere del President!

viernes, 21 de noviembre de 2014

ENQUESTA DE "EL PERIÓDICO" 21/11/14 SOBRE LES ELECCIONS CATALANES

Avui, divendres dia 21 de novembre, "El Periódico" ha publicat els resultats d'una enquesta d'intenció de vot per a unes futuribles eleccions catalanes. El resultat és el següent:


D'entrada vull comentar que aquests resultats són només una enquesta (una estimació de vot) i que els resultats finals poden distar molt d'aquests valors estimats. Per què?

1. Perquè encara no sabem si hi haurà partits que s'hi presentaran en llista unitària (o per separat), o si es farà una llista entorn del President Mas (exclusivament com a garant del procés constituent).
2. Perquè aquestes eleccions (que seran de polarització Indepdenència-Sí o Independència-No) obligaran a definir Unió (CiU),  a Podemos i a ICV-EUiA, partits que encara es mouen en l'ambigüitat, en aquest aspecte.
3. Perquè Podemos, a qui l'enquesta li dóna 16-17 diputats, encara no té líders visibles a Catalunya i el context actual l'obligarà a definir i detallar molt bé els llindars sobre els drets polítics dels pobles, i encara més important, un afinació precisa sobre el control que vol aplicar a l'economia de mercat.
4. Perquè estem a l'espera que NEC i altres polítics escindits del PSC fundin un altre partit polític (en tindrem notícies avui mateix).
5. Perquè no sabem si el PP (simplement per un tema electoralista) pugui, per primera vegada, fer alguna concessió a Catalunya. De moment sembla que el PP obté rèdits electorals quan va en contra de Catalunya, però aquesta tendència pot no ser-hi per sempre (de fet, les enquestes a nivell espanyol han estat un clar avís al PP que apunta que s'han passat de frenada en l'ultraconservadorisme i l'immobilisme polític).

..........

De totes maneres, cal destacar que a les eleccions del 2010, els partits a favor del dret a decidir van treure 87 diputats, (CIU 50, ERC 21, ICV-EUiA 13 i CUP 3). Ara, els partits a favor de la independència sumarien 71 diputats (33 CIU, 32 ERC, 6 CUP); una majoria justa.

Es veu claríssimament que ara, les paraules ambigües com "dret a decidir", "pro consulta",... perden el valor. Ara som al moment decisiu i tothom es treu les caretes. Ara només hi haurà independentistes i unionistes.

I quan les coses van de debò, ara veiem que els marges són més estrets i tothom s'ha de definir.
El PP, Cs, ERC, CUP i CDC tenen les coses clares. El PSOE sembla que també, avui mateix Pedro Sánchez ha dit que no estaria ni d'acord amb el Pacte Fiscal a la basca per a Catalunya. El PSOE parla molt però no avança res, la nova constitució que diu defensar per a Espanya encara és buida de contingut i, encara pitjor, impossible d'implementar. PODEMOS..., ahir mateix Pablo Iglesias va dir que Catalunya no tindria dret a una DUI encara que fos el mandat democràtic del poble de Catalunya. PODEMOS fa dies que divaga sobre la qüestió catalana.
Falta saber Unió!

Tal i com diuen el canadencs, la majoria de gent que diu que es troba en la indecisió, la incertesa o que mostren ambigüitat, quan és l'hora de votar, voten NO.

Així que ja sabeu... srs polítics!!! Els ciutadans ens treurem les caretes, però abans us obligarem a treure-us les vostres.

Amb tot, a dia d'avui, totes les vistes estan posades al dia 25 de novembre, quan el President Mas haurà de marcar el full de ruta cap a les eleccions catalanes.

Us mantindrem informats!!!

lunes, 17 de noviembre de 2014

QUIN PARTIT VOL 2 MILIONS DE VOTS?

La Consulta del 9N va recollir 1.861.753 vots a favor de la independència de Catalunya.

ELECCIONS 2012


Candidatures Vots Diputats




Color CiU CiU 1.116.259 30,70% 50





Color ERC-Cat Sí ERC-Cat Sí 498.124 13,70% 21





Color PSC PSC 524.707 14,43% 20





Color P.P. P.P. 471.681 12,97% 19





Color ICV-EUiA ICV-EUiA 359.705 9,89% 13





Color C's C's 275.007 7,56% 9





Color CUP-Alternativa d'Esquerres CUP-Alternativa d'Esquerres 126.435 3,47% 3


Com veiem als resultats del 2012 ( amb una participació del 67,76%, de les més altes de la història), CIU+ERC+CUP van obtenir 1.740.818 vots. I cal remarcar que una part de l'electorat de CIU no era independentista, aleshores.

Per tant, l'independentisme està mantenint la tendència alcista.

No és agosarat pensar que en unes eleccions de caràcter plebiscitari (o referèndum vinculant) les xifres del SÍ-SÍ arribarien als 2 milions de vots.

Els independentistes d'esquerres/progressistes ho tenen fàcil, o ERC o CUP.
Els independentites de centre-dreta/conservadors esperen a CIU o només a CDC.

En tot cas, les xifres (un altre cop l'impuls de la societat) mostren el camí que han de seguir els dirigents conservadors. Quin partit podria donar l'esquena a més d'un milió de votants de centre/dreta independentistes? On es voldrà col·locar Unió (UDC) en aquest context?

Les xifres del 9N són molt favorables als interessos independentistes. Obliguen a una mobilització unionista superior als 2 milions de votants (fita realment complicada d'assolir).

Tanmateix, l'última batalla encara no ha començat, i en aquesta els dos bàndols aniran a totes, i ja sabem quin bàndol té més força!!!

RESISTIRÀ.....L'INDEPENDENTISME?

miércoles, 22 de octubre de 2014

SÓN ELS MERCATS, IMBÈCIL

Catalunya es debat entre les eleccions plebiscitàries amb candidatura unitària de país liderada per Artur Mas o les eleccions sense candidatura unitària.

Catalunya es debat entre la majoria absoluta liderada per Mas amb les eleccions amb candidatura unitària o la victòria republicana en les eleccions sense candidatura unitària.

Artur Mas no vol deixar de liderar el procés i ser el primer líder de la Catalunya Independent i Oriol Junqueras vol fer complir els pronòstics de les enquestes i erigir-s'hi ell.

Primer de tot cal recordar una obvietat: ERC té tot el dret a voler eleccions per lliure si creu que les pot guanyar, i en aquest cas, Mas no pot obligar ERC a fer una cosa que ells no vulguin.

La llei d'Hondt i la psicologia política no semblen definir de manera clara quin és l'òptim (per assolir la independència) d'una i altra opció. I em refereixo, exclusivament, en l'òptim de maximització de vots pro-independència (i no de l'assoliment de la independència).

Però, què volen els elements?

Sobre les lleis no escrites se n'ha parlat abastament, però, precisament, per no ser escrites, pels ciutadans normals només són rumors.

Sóc d'aquells qui pensen que hi ha un ens superior, digueu-li Europa, l'OTAN, els mercats financers o el Club Bilderberg, que en cap cas permetran que el conflicte Catalunya-Espanya se'n vagi de mare. El perquè és massa fàcil: Europa no es pot permetre més desestabilització de la que ja té. És l'economia, imbècil, que digué aquell.  "The economy, stupid" .

Sóc d'aquells que penso que hi ha unes normes (no escrites) que limiten la disbauxa. Per tant, aposto que aquests ens superiors han permès i permetran a Espanya crear la por necessària per espantar els independentistes i per evitar que la sobirania es pugui exercir. Per altra banda, Espanya sap bé que, si Catalunya finalment se'n surt i pot exercir la sobirania i aquesta és pro-independència, Espanya haurà d'acatar el resultat. Per dir-ho d'una altra manera, Catalunya obtindrà el reconeixement internacional si el Parlament té un mandat democràtic per la independència i, òbviament, la proclama. Si és així, Espanya no hi podrà fer res i a més, Europa, l'obligarà a negociar les condicions de la secessió de Catalunya.

És per això que Espanya s'està centrant en boicotejar l'exercici d'aquest dret, és l'última carta que li queda.

Hi ha, però un altre element a tenir en compte.

Per què Mas i no Junqueras?

Mas, de ben segur, agrada més als mercats. En una Europa liderada per conservadors i on els mercats financers marquen la pauta; aquest ordre, aquest gran ull que ens mira, veu amb molt més bon ull una Catalunya liderada per Mas. A més, la llarga trajectòria i bagatge dels conservadors catalans a Europa els valen una excel·lent reputació als organismes internacionals i contactes i afinitats de primer ordre.
Per l'altra banda hi tenim ERC. Aquesta Esquerra Republicana que no ha guanyat mai unes eleccions al Parlament des de la restauració de la democràcia i que fins fa quatre dies se la considerava un partit reaccionari. Aquesta Esquerra que és considerada un partit molt a l'esquerra i que mai hem vist governar sola (o composant les principals figures del govern de Catalunya). /a excepció del període Tarradellas, que és un cas particular/.

Segurament no enganyaríem ningú si diem que els personalismes d'un govern d'ERC no serien tan bons com els que podria aconseguir CIU. Citant Mas, que va dir que faria "el govern dels millors", no sé si Junqueras podria fer el mateix. En aquest cas es compleix la norma que diu que "l'experiència és un grau".

I a més, qui està buscant suports i amistats pel procés d'independència des de fa 2 anys és la diplomàcia de Mas, l'executiu de Mas. És el govern de Mas qui està creant la xarxa de contactes internacionals que ha d'emparar el procés.

A vegades, les coses, són un tema d'ordre.

I per què?

Perquè per definició els conservadors ( CiU ) són més prudents que els altres.
Perquè tenen un sentit més acusat de la responsabilitat.
Perquè són més afins als criteris dels mercats

...

Els d'ERC i els seus votants i el poble de Catalunya en general tenen tot el dret a estar en desacord amb aquestes premisses. És més, potser ERC ja no és aquell partit que fou fa 15 anys, potser ja són un partit madur. Fins i tot, tenen dret a no acatar el jou que el capitalisme ens imposa a tots, o simplement perquè hem de respectar "la voluntat del poble".

I jo també us dono la raó. I per acabar, no vull començar no dient que...


Us he de confessar que estic especulant, però els mercats també especulen.


martes, 21 de octubre de 2014

MAS, HAS DE PERDRE (4a part - ACTE FINAL)

I avui m'he llevat i es veu que m'he imaginat a Artur Mas adreçant-se al poble de Catalunya amb aquestes paraules:


"Catalans, tinc l'honor de ser el vostre President i d'haver gaudit de la vostra confiança i suport en dues, i malauradament curtes, legislatures de Convergència i Unió al capdavant del govern de Catalunya.

Vaig guanyar les primeres eleccions amb la Casa Gran del Catalanisme (amb l'intent d'aglutinar el catalanisme polític) i les segones eleccions amb l'objectiu del dret a decidir.

Ambdues legislatures han estat estroncades per les negatives del govern espanyol que han tornat caduc el mandat democràtic que m'havíeu encomanat.

Per aquesta raó, i escoltant la vostra petició de voluntat sobirana, poso a disposició d'aquest anhel l'instrument que ens portarà al seu exercici.

Catalans, a dia d'avui, torno a convocar eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. Aquestes eleccions seran les més importants i determinants de la nostra història; i us les proposo d'aquesta manera:

- Proposo unes eleccions lliures, on tots els partits s'hi presentin d'una manera independent. Per tant, descarto la candidatura conjunta de país. L'explicació és ben clara, tots els catalans teniu dret a decidir si voleu la independència del país però també de triar quins han de ser els líders polítics que gaudeixin de més suport i legitimitat per construir-lo segons els vostres criteris. De ben segur que tots els independentistes treballarem junts, però vosaltres decidireu quines polítiques de país s'han d'imposar en major mesura a la nova Catalunya Independent i qui haurà de ser el vostre President.

- Com a actual President de Catalunya, iniciaré converses amb els líders de tots els partits independentistes per a l'elaboració d'un punt comú sobre la independència als programes electorals.

- Demano, formalment, i a tots els partits polítics del país, que adoptin posicionaments clars sobre la qüestió que el poble ens demana; tant si és independència, com si és un estat federat o l'actual encaix de Catalunya amb Espanya.

.......


I jo li hauria contestat així... al President.


-Artur, moltes gràcies pel coratge que has tingut. Segurament perdràs aquestes eleccions i la Presidència de la Generalitat. Seràs qui més haurà fet per la independència de Catalunya i la història no et premiarà en ser el primer President d'aquesta Nova República Catalana.

- Tot i així, Artur, trauràs uns resultats prou dignes que et permetran deixar la teva petja (la de CiU) en el vestiment d'aquest nou país que comença.

- Artur, les victòries de les batalles més importants mai no són complertes; i tot i que recordo que una vegada digueres que no tenies vocació de màrtir, potser la història sí que et depara aquest destí. Ja saps que no podem triar el destí, i encara menys aquells qui juguen més alt.

- Artur, l'orgull dels catalans vers tu serà total. Et mereixeràs una figura de bronze en totes les places del Principat.

- Artur, gràcies per convocar la teva derrota... i la victòria de Catalunya!!! Els llibres d'història reconeixeran amb joia els teus mèrits. Tu seràs qui ho haurà fet possible.

........

I prenent-me el cafè, i tot sortint d'aquest estat de semi-inconsciència lírica d'aquell qui torna del món dels somnis...


Encara me n'adono que som molt lluny de les plebiscitàries, que potser no seran anunciades fins després del 9N... i sobretot me n'adono que espero aquest cop de puny sobre la taula del Molt Honorable President.

I, per acabar-ho d'adobar, em qüestiono el motiu pel qual tothom diu que serà necessari fer un referèndum després de les plebiscitàries...això sí que no ho entenc!!!


Bon dia.

MAS, HAS DE PERDRE (3a part) - O el dilema de Mas

I què és millor? Una candidatura unitària de país o que cada partit es presenti per lliure a les eleccions?

Cal tenir en compte vàries variables.

1- Si Duran i LLeida és la rèmora encara ancorada als vicis del Pujolisme i la Transició Espanyola; no és hora de baixar del vaixell i donar pas a un nou líder que pugui fer d'Unió un partit democristià independentista i així no debilitar la federació de CiU?

2-  O és possible que Unió i ICV-EUiA es conjuminin per a ser els caps visibles del Sí-No? Tanmateix, la llibertat de vot d'ambdós partits en la segona resposta condemna a la incomoditat a una part del seu electorat...

3- És possible que es produeixi una escissió dins de la pròpia Unió i ICV-EUiA? Que ambdós partits pateixin una divisió entre independentistes i federalistes?

 Aquests dos partits polítics tenen una paper difícil de jugar en unes plebiscitàries.

4-Tot i així, el partit que més preocupa és Convergència. Convergència s'ha anat tornant independentista a base de dir-ho "amb la boca petita"...Primer la Casa Gran, després si som Nació, després Procés de Transició Nacional, després Dret a Decidir, després Sobirania , després Estat i finalment Independència. Tanmateix, mai, en cap cas, Convergència s'ha presentat a les eleccions amb un programa obertament independentista. Haurem de veure què diu el seu programa electoral.

Totes aquestes variables són les que fan que Artur Mas vulgui la candidatura unitària de país; i és comprensible! Són massa incerteses. Vol més temps de maduració per al seu propi partit (CiU) i per a poder recol·locar-lo en un escenari d'independència ja assolida. Per dir-ho ras i curt: per a CiU és molt més fàcil ser CiU en una Catalunya Independent que no pas en la Catalunya que encara ha d'assolir la independència.

Però, Artur, no et vas condemnar a les eleccions el dia que vas renunciar a fer la consulta que tenia valor de referèndum?

Corren veus que diuen que Artur Mas i Oriol Junqueras han patit un distanciament i desencís important; però tot i així, la independència del país recau sobre les seves espatlles
.
I cal avisar-los que ni l'Artur Mas es pot comportar amb la tebior i falta de determinació d'Antoni Berenguer (el 1713), ni l'Oriol Junqueras pot pecar d'anar amb el lliri a la mà a l'estil declaració de Macià o Companys (el 31 i el 34).

Per això es necessiten, l'un a l'altre. Per a fer aquesta dualitat. Aquesta Catalunya plural. Aquesta Catalunya Total.

I potser a la tercera anirà la vençuda... i l'Oriol Junqueras podrà proclamarà la seva anhelada República Catalana d'una manera sòlida; o potser haurà de ser un conservador qui proclamarà la República que històricament han proclamat els republicans.


Demà continua...

domingo, 19 de octubre de 2014

MAS, HAS DE PERDRE (2a part)

Avui, 19 d'octubre, el poble ha tornat a parlar.

L'ANC i Òmnium han convocat una concentració "express" a la Plaça de Catalunya de Barcelona i, per enèsima vegada, ha estat un èxit rotund. Unes 110.000 persones s'han aplegat en un ambient encara més festiu i agosarat que el proppassat 11 de setembre i, bàsicament, han exigit dues coses als polítics: unitat i plebiscitàries.



Aquesta vegada,  Carme Forcadell, que s'està erigint com un dels veritables líders del procés, ha exigit eleccions plebiscitàries en un termini de 3 mesos. I la patata calenta la té Mas, Artur Mas.

Mas veu com el procés se l'emportarà per davant. Ell, qui ha hipotecat una, encara llarga carrera política, qui s'ha jugat la salut i l'honor pel poble català; pot veure que, per aconseguir la independència, s'ha de tirar un tret al peu.

De ben segur que CIU té els dies comptats. Avui mateix Duran i Lleida ha tornat a reblar el clau tot apuntant que no estaria d'acord amb una DUI; i el poble va per feina. L'independentista votarà aquell partit que més ràpid vulgui assolir la independència; i aquest, de moment, és Esquerra. Només una CDC( Convergència) agosarada i obertament independentista (i em refereixo al programa electoral) serà la beneficiaria del vot independentista de centre-dreta.

Avui, tot llegint l'entrevista que li han fet (a Artur Mas) al diari El Punt Avui, he notat com Mas no sabia com justificar amb encert el perquè havia anticipat el moviment de "la candidatura unitària de país".

Artur Mas bé pot pensar que ell té el mandat democràtic per governar 4 anys i, que per tant, hauria de poder liderar el procés fins el 2016; de la mateixa manera que Oriol Junqueras es veu com a "Presidenciable" de la primera Catalunya Independent. Per altra banda, Mas s'hauria de demanar si, el mandat democràtic que té atorgat era per "exercir el dret a decidir", i aquest dret, un cop no es pot fer ni referèndum ni consulta, només es pot exercir amb la celebració d'unes noves eleccions. I Junqueras, bé pot pensar que es poden matar dos pardals d'un sol tret amb unes eleccions plebiscitàries: la independència i el color polític de la nova Catalunya.

Jo, particularment, sóc partidari que seria bo poder matar dos pardals d'un tret simplement per un tema d'agilitat i per no haver de tornar a fer unes eleccions posteriors al cap de quatre dies per decidir si volem un govern de centre-dreta o d'esquerres.

Només poso un però a la meva voluntat. Si una candidatura liderada pel President Mas ens garanteix d'una manera més segura l'assoliment de l'objectiu màxim (que en aquest cas és la Independència de Catalunya) dels catalans; únicament i exclusiva i amb aquesta garantia, podria donar el meu vist i plau al President. Tanmateix, no sóc jo qui ho ha d'entendre (o veure), això ho ha de veure ERC i el seu president, Oriol Junqueras.

Continua demà...