Som el país del món que fem servir més eufemismes i on la gent obvia amb més freqüència tants aspectes criticables.
Ho diré d'una altra manera. Quants catalans s'haurien d'haver posat la manta al cap escoltant tants improperis i patint tants greuges de la societat espanyolista anticatalanista? Quants espanyols no poden dir el què pensen de les aspiracions catalanes i d'allò que opinen d'ells? Quants colls de polítics haurien d'haver rodat (políticament parlant, vull dir) amb tanta corrupció i clientelisme, i tanta incompetència i ingerència política?
Aquest perfil baix és el mateix que ens condemna a no forçar la regeneració política que, urgentment, requereix aquest país.
I, una de les oportunitats més bones i evidents que tenim, en aquest cas els catalans, és la de la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.
Un nou procés constituent és el moment adequat per convidar a la societat civil a involucrar-se en la creació i elaboració de les bases d'un nou país. Per tant, potser ha arribat el moment de mullar-nos, de donar la cara.
I per tant, els catalans, ja des d'ara, hem d'exigir als nostres polítics una sèrie d'aclaracions clau.
1- CIU, volem saber quin grau exacte de sobirania proposes! Per escrit i firmat pel President.
2- Si Unió s'ha d'escindir de CiU... que ho faci ja! i que digui clarament què proposa.
3- PSC, si s'ha d'escindir, com CIU, que ho faci ja! No pot ser que estiguin un any per decidir si donen suport al dret a decidir o no.
4- Encara més important, quan el PSC s'aclareixi, ha d'exigir al PSOE la tan anunciada proposta de la Nova Constitució del PSOE de la seva Espanya Federal, si no, no és creïble.
5-Iniciativa, tres quarts del mateix.
6- PP i ciutadans haurien d'aclarir, en canvi, si estan a favor de la recentralització política del govern del PP, de l'atac sistemàtic del PP a la llengua catalana, i si estan a favor de si volen espanyolitzar Catalunya i, en definitiva, debilitar el català.
Ja va sent hora de treure'ns les caretes i deixar enrera aquesta actitud covarda que tant impregnada tenim a la idiosincràcia catalana ( i també espanyola, no ens enganyem); i que els polítics tornin a fer de polítics, i no pas de marionetes, que si tot va bé, i no arribem a les armes, aquest cop, als polítics no els hi anirà la vida, no com en d'altres ocasions.
I adjunto, com a català que sóc: la cosa més important d'aquest procés és la del reconeixement i blindatge de la sobirania política de Catalunya a nivell internacional.
M'explico:
Que el poble de Catalunya tingui sobirania o no és la peça clau i eix fonamental del debat.
Per què? Perquè obliga a Espanya a tractar-nos bé. Perquè li dóna a Catalunya el poder polític final.
Catalunya serà espanyola si se sent còmode amb Espanya o podrà marxar si l'espoli fiscal i els insults continuen.
Només la sobirania del poble català garanteix un tracte d'iguals i obligarà a l'Estat Espanyol a un tracte legítim i digne per als ciutadans de Catalunya, la seva cultura, tradicions, economia i institucions.
I adjunto, com a català que sóc: la cosa més important d'aquest procés és la del reconeixement i blindatge de la sobirania política de Catalunya a nivell internacional.
M'explico:
Que el poble de Catalunya tingui sobirania o no és la peça clau i eix fonamental del debat.
Per què? Perquè obliga a Espanya a tractar-nos bé. Perquè li dóna a Catalunya el poder polític final.
Catalunya serà espanyola si se sent còmode amb Espanya o podrà marxar si l'espoli fiscal i els insults continuen.
Només la sobirania del poble català garanteix un tracte d'iguals i obligarà a l'Estat Espanyol a un tracte legítim i digne per als ciutadans de Catalunya, la seva cultura, tradicions, economia i institucions.
