Y EL VOTO DEL UNIONISTA PRÁCTICO?

Hablando con unos cuantos unionistas hay unas cuantas cosas que me han quedado claras, y que me hacen entender la potencia del referéndum en Cataluña.

La primera es que un referéndum es resolutorio, ganan unos y pierden otros (y todos para casa). La primera razón de peso es que un referéndum va a solucionar el conflicto, para bien de unos y para mal de otros; pero va ser la solución salomónica que todo el pueblo necesita. Después del referéndum, todo se acaba (y a vivir otra vez!).

La segunda es que un referéndum sobrepasa las limitaciones partidistas, ya que votar SÍ o votar NO no es dar el voto a ningún partido político, sino a una causa; y las causas siempre van más lejos y son más nobles que las hipotecas lógicas de los partidos políticos. Y es por eso que un voto puro referendario, un simple SÍ o un NO a un proyecto político y/o a unas nuevas reglas de juego, va a superar de largo la afiliación política de unos y otros.

Por qué?

La respuesta es clara. Porque el votante, aún teniendo sus afinidades políticas (y en estos momentos muy marcadas) no deja de tomar decisiones racionales. Esta decisión racional, basada en el pragmatismo y la eficiencia y beneficio para uno mismo y los suyos, van a ser el factor determinante para el resultado del referéndum en Cataluña.

La tercera es que el proceso soberanista en Cataluña  está poniendo al descubierto “los tics” todavía totalitarios de un Estado Español víctima de 40 años de Franquismo.

Hoy en día no se puede negar que el proceso soberanista en Cataluña ha sido el mejor favor a todos aquellos que se consideran demócratas para demostrar al mundo que España, como democracia joven que es, necesita despellejarse de prendas anquilosadas y de maneras de “ordeno y mando” que tanto se extendieron en la España nacionalcatolicista.

La conocida Operación Catalunya, de la cual sólo sabemos el inicio de la madriguera de conejo, es la muestra clara de estos “tics” ilegales y perversos que se permiten algunos para defender la Sagrada Unidad de España, entre los cuales utilizar artimañas políticas, sobornos, espionajes, difamación, persecución ideológica, generación de pruebas falsas, ataques informáticos,…

Que el estado español utilice toda su fuerza y artimañas para aniquilar a la “disidencia política”, que puede gustar o no, pero la disidencia es siempre el indicador de la otra cara de la moneda, la otra manera de ver las cosas, la que se contrapone al pensamiento único…; es un grave síntoma de poca calidad democrática del Estado Español.

Y, el posicionamiento masivo de los MASS MEDIA, que están en tromba contra el secesionismo catalán, la falta de actitud crítica, la falta de empatía para entender las motivaciones de la otra parte; hacen dudar, también, de la independencia del cuarto poder.

No voy a hablar del Poder Judicial, que también da muestras de la fuerte injerencia que padece del Poder Ejecutivo, y que merece capítulo aparte.

Y la cuarta y última conclusión, y no por ello menos importante, radica en el empoderamiento del pueblo. Me explico:

-Un referéndum da poder al pueblo que lo ejerce.

-Una Cataluña independiente (con estructuras de estado) va a dar poder a sus gentes ( poder que actualmente se aglutina en Madrid)

-Una Cataluña independiente será castellana. Y lo será porque lo primero que pasaría en una Cataluña independiente va a ser la creación de un partido político que defienda y sea garante de la cultura castellana (y que va a tener la simpatía de más de la mitad de la población). Este hecho lo saben todos los unionistas, y puede ser capital.

-Una Cataluña independiente va a ser más rica. Esto es así y ya no lo discute nadie. El tema económico es un tema importantísimo a la hora de valorar la practicidad del voto. Todo el mundo quiere más dinero para uno mismo, para sus hijos y para sus familiares.

-Una Cataluña independiente va a tener mejores infraestructuras. Todos sabemos que, gobernados des de Madrid, es normal que prioricen el aeropuerto de Barajas por delante del de Barcelona y que hagan pasar el Corredor Mediterráneo por…. Madrid.

-Una Cataluña independiente va a ser Republicana.

Por qué España no permite hacer un referéndum sobre la monarquía o república? Por qué, en el siglo XXI, los españoles no podemos decidir si queremos mantener con dinero público  (o no) a un señor por el simple hecho de ser “hijo de”?

-… la lista de agravios de los catalanes es larga y extensa y no me voy a hacer pesado con ello. La encontrarán si tienen intención de saber las motivaciones de los catalanes soberanistas.

En definitiva, lo que realmente asusta a los dirigentes de los partidos unionista( PP, Cs, PSOE y, a saber, Podemos y Comuns) es que el proceso soberanista catalán resuelve, en sí mismo, unos cuantos temas que el estado español ha rehuido a tratar desde hace mucho tiempo.

Estos temas en los que el Estado Español ha pecado sobremanera, y sobre todo por inacción, pasotismo o menosprecio son:

-       -   Reconocimiento real y respeto a las nacionalidades históricas de la península y que, algunas de ellas, como el caso de Cataluña, se han autodenominado Nación ( sin estado ).

-          -Tumbar el estatuto catalán

-       -   No restituir el honor de las víctimas del franquismo.

-          -Cultivar y fomentar el anticatalanismo en España para fines electorales.

-          -Déficit permanente en inversión en infraestructuras en Cataluña.

-          -Déficit fiscal desmesurado.

-         - República en lugar de monarquía

-          -Hacer limpieza de dirigentes que son hijos directos de altos cargos del franquismo y que copan altas esferas de las instituciones del Estado ( hoy en día ).

-          …

Es por todos estos argumentos, que puede haber parte del electorado afín a PP, PSOE, Cs y Podemos, que, aún comulgando con los postulados unionistas; puedan ver en el soberanismo catalán la oportunidad de “mover el árbol para que caigan manzanas podridas del estado”, o como oportunidad para empoderar a Cataluña y a sus gentes en lugar de Madrid; o quizás puedan apreciar el beneficio social y económico que una  (más rica) Cataluña independiente les pueda proporcionar a ellos y a sus familias; o que crean que “su Estado” se esté extralimitando con sus ataques a la disidencia política del soberanismo catalán.

ES TAN SAGRADA LA CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA, COMO NOS QUIEREN HACER VER??? (CASOS DONDE LA CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA NO SE CUMPLE!!!)

ARTÍCULOS DE LA CONSTITUCIÓN (en negrita)…  y el comentario pertinente.

Artículo 3.3 La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

Pero el PP ataca constantemente al catalán, busca la desunión y conflicto entre las diferentes CCAA de  habla catalana, predicando que el catalán y el valenciano son lenguas distintas, creando la denominación LAPAO para Aragón, marginando el valenciano en la Comunidad Valenciana,  no fomentando el catalán en la Justicia y la Administración, impidiendo que el catalán pueda ser lengua oficial en Europa, etc...

Artículo 11.2.  Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad.

Así que todas las amenazas de pérdida de derechos de los ciudadanos residentes en Cataluña en caso de independencia ( negación de la pensión, pérdida de la ciudadanía europea, posibles vetos a los ciudadanos catalanes )… son una falacia. Ya que todos los catalanes seguirán siendo españoles hasta que ellos quieran.

Artículo 14. Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

Entonces, porque se está haciendo una caza política de los políticos independentistas???? No hay libertad de creencia? La persecución del disidente es la primera premisa de los países totalitarios (es lo que ahora mismo está pasando en España).

Artículo 15. Todos tienen derecho a la vida y a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos inhumanos o degradantes. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las leyes penales militares para tiempos de guerra.

Pero se acepta el aborto en algunos casos!

Artículo 16 1. Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la ley.

No lo creo, a los independentistas se los trata de aldeanos, nazis, reaccionarios, ...

Artículo 20.2. El ejercicio de estos derechos (de libertad de expresión) no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa.

Ah no? Pregunta a los periodistas del Status Quo unionista si padecen censura o no. Para muestra: los trabajadores de RTVE se han quejado varias veces por el sesgo informativo al cual son forzados y a la omisión de noticias notorias y de interés general del país.

Y preguntad que les pasa a algunos que exhiben banderas “esteladas” en algunos campos de fútbol.

Artículo 23. 1.  ( sobre el derecho de participación ) Los ciudadanos tienen el derecho a participar en los asuntos públicos, directamente o por medio de representantes, libremente elegidos en elecciones periódicas por sufragio universal.

Un referéndum o una consulta no vinculante ( como la del 9N ) no sería un derecho a participación en asuntos políticos de los ciudadanos???? Y por que procesan a Artur Mas y cía?

Artículo 27. 1. ( sobre libertad de enseñanza) Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza.

Si tenemos libertad de enseñanza, por que el estado español interfiere en la enseñanza que se imparte en Cataluña?

Artículo 31. 1. Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio.

A los vascos se les permite otra cosa.

Artículo 31.2. El gasto público realizará una asignación equitativa de los recursos públicos, y su programación y ejecución responderán a los criterios de eficiencia y economía.

Criterios de eficiencia??? Estamos de guasa??? ( vean AVES, Corredor Central en lugar del Corredor Mediterráneo, gasto público desmesurado y viciado, ... )

Artículo 32. 1. El hombre y la mujer tienen derecho a contraer matrimonio con plena igualdad jurídica

El hombre y la mujer. No dos hombres, o dos mujeres. De hecho, cuando se permitió el matrimonio entre personas del mismo sexo, ya se hizo hincapié en este artículo, y los juristas mismos dijeron que: “las leyes se debían interpretar en el contexto actual”

Artículo 46. Los poderes públicos garantizarán la conservación y promoverán el enriquecimiento del patrimonio histórico, cultural y artístico de los pueblos de España y de los bienes que lo integran, cualquiera que sea su régimen jurídico y su titularidad. La ley penal sancionará los atentados contra este patrimonio.

Los vetos y boicots del Estado Español a las obras literarias como las de Albert Sánchez-Piñol, no son una muestra de “promoverán… obras culturales.. de los pueblos de España”

Artículo 47. (sobre el derecho a la vivienda) Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación.

Vivienda digna y adecuada... esto no se cumple.

Regulación del  suelo para impedir la especulación???? Juas Juas.. pregunten lo que hizo el PP del 1996 para adelante.. todo lo contrario. Fomentar la especulación más salvaje conocida en España.

Artículo 51. 1. (sobre la defensa de los consumidores ) Los poderes públicos garantizarán la defensa de los consumidores y usuarios, protegiendo, mediante procedimientos eficaces, la seguridad, la salud y los legítimos intereses económicos de los mismos

Me juego lo que quieras que que nos cobren en el recibo de la luz durante 30 años el estropicio del CASTOR entra en contradicción con nuestros derechos como consumidor.

Artículo 56.3. (sobre la Corona) La persona del Rey es inviolable y no está sujeta a responsabilidad.

A este artículo le sobran los comentarios. Aunque si diré que se contradice con el artículo 14 que dice que todos los españoles somos iguales ante la ley.

Artículo 117. 1. La justicia emana del pueblo y se administra en nombre del Rey por Jueces y Magistrados integrantes del poder judicial, independientes, inamovibles, responsables y sometidos únicamente al imperio de la ley.

Bueno, que los jueces sean independientes en España ya no se lo cree nadie. De hecho, el Estado persigue y aparta a los jueces que no se someten a la voluntad del gobierno. ( Garzón, Elpidio Silva, ... )

Artículo 117.2. Los Jueces y Magistrados no podrán ser separados, suspendidos, trasladados ni jubilados sino por alguna de las causas y con las garantías previstas en la ley.

Todo lo contrario. Trasladar a jueces para entorpecer y  ralentizar los procesos judiciales está a la orden del día.

Artículo 135. 1. Todas las Administraciones Públicas adecuarán sus actuaciones al principio de estabilidad presupuestaria.

No se cumple. Hay administraciones públicas que son deficitarias de “per se” y sólo gracias a la aportación de otras CCAA pueden acometer a su gasto.

Artículo 138.2.  (sobre la solidaridad e igualdad territorial) Las diferencias entre los Estatutos de las distintas Comunidades Autónomas no podrán implicar, en ningún caso, privilegios económicos o sociales.

Pregunten otra vez a los vascos.

Artículo 159.5. Los miembros del Tribunal Constitucional serán independientes e inamovibles en el ejercicio de su mandato.

La independencia del Tribunal Constitucional es una utopía de base des de el momento que el propio Rey, el Gobierno y el Senado son los que escogen a sus representantes. Solamente mediante un concurso de méritos en la propia organización de la Justicia Española podría acercarse a una elección sin afinidades políticas y amiguismos.

REFERÈNDUM D'INDEPENDÈNCIA, ANTEPENÚLTIM “ROUND”

El famós procés cap a la Independència de Catalunya ens té a tots avorrits. No hi ha ningú que no n’estigui fins al capdamunt. Sens cap mena de dubte que ha estat un procés massa llarg i feixuc. I de ben segur que ha estat l’artífex d’aquests linxaments polítics ( casos de corrupció ) que han aparegut a banda i banda, i que serviran per a fer net (una mica) de la política catalana i espanyola. Però bé, és ben normal, estem en guerra ( guerra política ) i la manera de tirar bombes a les guerres polítiques és la d’airejar els plats bruts que puguis trobar de l’adversari.  Això no és nou. És mesquí, però és així.

Ja portem 7 anys de procés, des del famós “cepillado” de l’Estatut de Catalunya del 2010, i sobretot des de les eleccions de 2012, d’on va sortir per primera vegada un Parlament de Catalunya a favor del “dret a decidir”. Aquest Parlament del 2012 va donar pas al Parlament del 2015 amb un mandat directe a favor de la Independència (72 diputats independentistes de 135 amb JuntsxSí i les CUP (62 i 10, respectivament)).

Mirat amb perspectiva, aquelles eleccions van ser un bluff. Un bluff per culpa de dos partits polítics que no varen voler entomar l’esperit referendari de les eleccions. Aquests partits van ser Unió i Catalunya en Comú ( els Comuns i els de Podemos).

Tots els altres partits de l’hemicicle (JuntsXSí, CUP, PP, PSOE i Ciutadans) van acabar jugant al joc del «sí» o del «no». Però aquests altres dos van jugar a boicotejar o entorpir la claredat d’unes eleccions de vital importància ( que ens haurien alleujat i escurçat tot aquest periple tan pesat).

Per culpa d’aquesta indefinició, es va donar un resultat maliciós. Un mandat democràtic legal a favor de la independència però amb només un 48% de vot a favor de la independència.

Sense cap mena de dubte que aquest resultat no va agradar a ningú, ni als del «sí» ni als del «no». De fet recordo que ningú va tirar coets (literalment) enlloc. Va ser una victòria i una derrota a mitges per les dues parts.

18 mesos més tard, tot comptat i debatut, podríem sentenciar que:

Amb lectura independentista: aquests 18 mesos han donat un temps preciós al independentistes per a construir les estructures d’estat necessàries que, d’una altra manera, s’haguessin hagut de fer més de pressa i corrents i amb les travetes d’un estat espanyol perdedor i enfurismat.

Amb lectura unionista: aquests 18 mesos han anat molt bé per acabar de cansar la població sobiranista catalana, farta de xous polítics i farta de corrupció. La il·lusió sempre es torna agra quan li passa la data de caducitat. A més a més, l’Estat Espanyol compta amb la força coercitiva, la força judicial i la força dels lobbies empresarials i de comunicació, que ajuden sempre a difondre un missatge pensat per a minar la moral de l’independentista.

Cadascú amb les seves armes. Arribem al preludi del referèndum: la seva data!!! Puigdemont sortirà la setmana que ve amb la seva Pompa i Circumstància i deixarà anar una data. Una data!

D’entrada us he de dir que el referèndum és allò que s’hauria d’haver fet d’entrada ( allò que pretenien ser les eleccions “plebiscitàries” del 27 de setembre, allò que els “comuns” i els “unionistes” no van deixar que fou ). Per tant, la primera satisfacció que podríem tenir tots és que un referèndum posarà el punt i final al conflicte ( no hi podran haver segones lectures com va passar aleshores), i finalment hi haurà uns guanyadors i uns perdedors ( els que sigui ); i després podrem respirar alleujats, i podrem engegar la política i els polítics a fer punyetes.

( de fet, aprofito per a dir-vos, polítics, que ens heu robat molt de temps, atencions i energies amb aquesta guerra de 7 anys, amb tota la vostra verborrea, mitges tintes i joc de tempos; i no me’n puc estar de declarar la vostra incompetència ( d’alguns de vosaltres, i dels dos bàndols)).

Continuo;

Us avanço una primícia: el referèndum es farà.

Es farà per dues raons molt simples. La primera és que ningú no pot prohibir un acte pacífic i de llibertat personal. El Gobierno de España pot dir que no accepta la validesa de l’acció feta, però impedir físicament el referèndum és impossible. “Jo, com a persona humana, tinc dret a ficar un paperet dins d’una urna; i a demés tinc moltíssimes maneres de fer-ho”. No hi ha una policia o un exèrcit capaç d’aturar un acte pacífic de la societat civil organitzada. La policia i l’exèrcit poden requisar urnes (però no totes), poden trencar-les (però hi haurà paperetes a dintre), poden acordonar els accessos ( però no poden impedir que algú altre surti d’un altre lloc amb una altra urna); etc... per tant, el referèndum es farà ( tot i que pot ser que l’escapcin).

La segona raó és que la prohibició física del referèndum ( que només es podria fer, i parcialment, a través de la força) posaria al peu dels cavalls el sistema democràtic espanyol, ja molt perjudicat a hores d’ara, de cara al món.

Dit d’una altra manera, el Gobierno de España es mou en una dicotomia molt perniciosa: l’Estat diu que Catalunya no té dret a fer un referèndum, si l’Estat usa la força per impedir-lo, automàticament està acceptant que Catalunya està fent un referèndum, sinó no l’impediria.

Per tant, la manera de proclamar que Cataunya no pot fer un referèndum legal, és deixar-la fer. I que els catalans facin “la botifarrada” , i no un referèndum.

I com que els catalans tenen dret a fer una botifarrada ( o posar paperetes de colors dintre d’urnes de plàstic), perquè no estan fent mal a ningú.... a algú els passaria pel cap que vingués la guàrdia civil a impedir, per la força, que ciutadans d’Espanya ( els catalans ) vegin privats drets universals per aquesta... botifarrada????

Per tant, el referèndum es farà perquè, tal i com diuen molt bé els castellans, “ no se pueden poner puertas al campo”.

I, descartant un “daltabaix”, ja que Europa no permetrà un conflicte armat a una Espanya que els és vital per a l’estabilitat de tota la zona euro; l’escenari més plausible és aquest. I sabeu què passa, no, el 99% de les vegades? – S’executa l’escenari més plausible.

Amb l’escenari més plausible en escena, d’aquí a uns dies, i per primer cop, veurem com els defensors del SÍ a la Independència començaran a fer a campanya “en positiu” per a guanyar el referèndum; i com els que ara defensen la prohibició del referèndum faran un canvi de xip i començaran a fer la campanya pel NO a la Independència.

I en la batalla de les idees, aquells que siguin més engrescadors, més sensats i més convincents, seran els que guanyaran. Alea Jacta Est i bon vent us emporti.

ON SOM, CATALANS?

Aviat farà un any del "Vot de la nostra vida", el famós 27 de setembre que va donar 72 diputats de 135 ( majoria absoluta ) i un 48% dels vots en pro d'una Catalunya Independent.

Unes eleccions que van guanyar un mandat democràtic per a la Independència però que van perdre el plebiscit; i d'aquesta derrota ( aquest referèndum implícit ), els Comuns ( Podemos i confluències ) en són els màxims artífexs. La seva negativa a posicionar-se sobre el plebiscit va pervertir el caràcter referendari de les eleccions. També cal comptar-hi els 100.000 vots d'Unió, que tampoc es posicionaven del tot, i uns quants vots perduts de l'estranger.

Gairebé amb total seguretat, els pro-independentistes haurien guanyat també el referèndum si no fos pels Comuns. On seríem, ara, de no ser pels Comuns? On seríem ara si els Comuns haguessin entomat el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27s?

És ben clar que Podemos ens ven una Espanya que acontenta a un bon grapat de catalans; però, és possible aquesta Espanya? Existeix?

Les negociacions de  JuntsxSí i les CUP van ocasionar un desgast majúscul. No es pot explicar tal esperpent sense analitzar que la CUP ha crescut d'una manera espectacular  ( en massa social ) els darrers anys; i en la voluntat de digerir aquest augment de massa social cupaire, de ben segur que ha hagut de digerir algun gripau amb ganes de destrossar el procés i fins i tot algun peó del bàndol contrari.

Tot i així, Puigdement, tot i no tenir, ni de llarg, el carisma de Mas, sí que exposa un missatge molt més contundent que el propi Mas. Puigdemont les diu molt clares amb un perfil reposat i baix. Carles Puigdemont està sorprenent molt positivament i, de ben segur, no genera les animadversions caïnites que Artur Mas generava entre les esquerres ( Iniciativa, Podemos - En Comú Podem , i sobretot, la CUP )

I ara què? On ens trobem ara?

De fet, Catalunya no pot deixar de tenir un ull posat a Espanya. Molts catalans prendran la seva decisió política de resultes de l'oferta que Espanya ens ofereixi; tanmateix, les notícies que arriben no són esperançadores per a les demandes catalanes. Espanya mostra i demostra que és un estat amb un component conservador molt important i amb un esperit unificador que ve de molt lluny. De fet, els tics recentralitzadors es disparen quan Catalunya tiba per l'altra banda.

En comptes de cedir una mica per acontentar les demandes competencials catalanes, l'Estat aprofita el desafiament català per a manllevar-nos els drets adquirits. De fet, de resultes d'aquest estira-i-arronsa, Catalunya es troba en pitjor situació ara que el 2010, quan va començar tot.

I Catalunya? Què farà?

Aquesta és la pregunta que tothom es fa i que posa nerviosos als independentistes. Ningú sap exactament al punt on ens trobem.

Hi ha qui diu que, ja que no ens van deixar fer el referèndum, doncs el mandat democràtic és el que val, i ja que és legal i vigent, doncs tirar-lo endavant; tot i que això comporti que un vot de Girona valgui més que un vot de Barcelona. ( però com que ho diu la llei..., doncs és legal). I d'aquesta manera l'objectiu és anar avançant cap a la DUI (Declaració Unilateral d'independència).

D'altres diuen que s'haurà de fer un referèndum unilateral.

D'altres que unes altres eleccions per intentar aconseguir el 50% dels vots.

En aquest últim cas, els Comuns ( Podemos i confluències ) hi tenen molt a dir; ja que si refusen una altra vegada entomar les eleccions com a plebiscit, no sortirem de l'atzucac.

Està clar que aquesta indefinició dels comuns és un flac favor als pro-independentistes i una picada d'ull al sector unionista; ja que sense un missatge clar i contundent en pro del canvi, l'status quo unionista preval.

Pot ser que Catalunya demani l'empara europea o mundial per a la salvaguarda d'un referèndum català? Amb supervisió internacional? Poc probable.

I unes altres eleccions?

Unes altres eleccions són segures; però no sabem si hi seran com a plebiscit, com a Catalunya autonòmica o com a Catalunya Estat.

Si es necessiten unes altres eleccions per a aconseguir el 50% + 1 dels vots, deixeu-me fer algunes consideracions:

1-És imprescindible convèncer els líders Comuns que no poden mostrar-se més temps ambigus amb el dret a decidir del poble de Catalunya i amb la seva Independència. Jo crec que la ciutadania es mereix un SÍ o un NO, però la gent es mereix una resposta clara. Dir que Podemos està a favor del dret a decidir, però només si ens autoritzen des de Madrid ( cosa que no passarà mai) és, precisament, negar-nos el dret a decidir. El dret a decidir és sempre unilateral, o Catalunya el té o no el té; però, si l'hem d'anar a demanar a Madrid, aleshores Catalunya no té el dret a decidir, té el dret a demanar ( el dret a fer el ploricó).

2-On és la dreta catalana independentista? Després de CiU i de la desfeta d'Unió, part de la dreta catalana se sent orfe. Segurament els Demòcrates de Catalunya volen prendre el relleu de l'extinta Unió, però hi veig una manca de pes, de lideratge. Cal ocupar-se d'aquest vot, també val. Tot i el caràcter social i progressista que pren l'independentisme en la seva majoria, la Catalunya conservadora ( i cristiana ) que rarament aixeca la veu, també hi té un paper a jugar.
Això ho dic perquè la nova Convergència ( Partit Demòcrata Català, de moment) ha fet un gir molt al centre i al centre-esquerre però, al meu entendre, ha descuidat una mica els seus sectors més conservadors.

3-Castellans indepes. L'independentisme de molts és un independentisme pragmàtic, entre ells molts castellanoparlants, que només entenen l'independentisme com a eina per a millorar les seves vides. Per exemple, aconseguir que les decisions que ens afecten es prenguin des de Barcelona en comptes de Madrid, assegurar el Corredor Mediterrani, una hisenda catalana, ser solidaris amb Espanya però no forçosament solidaris, aconseguir l'auge econòmic que una Barcelona Capital d'estat comportaria, garantir les pensions als jubilats,...
Tanmateix, tots aquells que són i se senten castellans ( i espanyols ) però que volen una Catalunya independent, volen que aquesta Nova Catalunya els garanteixi els seus drets culturals. Per tant, fóra bo que tinguessin un partit polític que els defensés. Potser seria la manera de convèncer a molts votants que la Catalunya Independent serà, sobretot, independent, i no només catalana.
I en això, Súmate? no podria prendre'n la paraula? Una associació pro-independentista castellana podria aglutinar els interessos d'una gran part de la població que volen capacitat legislativa i decisòria per a Catalunya i el blindatge de les seves arrels culturals.



Queda clar que la gent ja està bastant cansada de la política ( que ocupa hores i hores de ràdio, premsa i televisió), tanmateix és un tema que interessa força a la gent. L'independentisme veurà aquest 11 de setembre quin és el grau de fatiga que pateix. Tot i així, el CEO manté unes estadístiques molt similars a un any enrere. Això vol dir que la gent està bastant cansada, però també convençuda.

Els polítics han jugat a la tàctica de  "guerra de trinxeres", i aquí hi guanyarà el més resistent i el que més fe tingui en el seu projecte.

Ara diuen que és l'hora dels polítics, però és mentida. Torna a tocar als ciutadans. Veurem què passa l'11 de setembre.

NOVES ELECCIONS? PROS I CONTRES

Després de 3 mesos d'infructuoses negociacions la política catalana està al límit.

L'ala conservadora de Junts pel Sí i l'ala més radical de la CUP no es poden veure; s'odien, és així.

La CUP no ha baixat del burro i acceptaria qualsevol persona de president que no fos l'Artur Mas.

Això és força discutible, perquè l'Artur Mas, a part de ser el màxim representant institucional de Catalunya i la imatge internacional del procés, representa el centre-dreta independentista català que va guanyar les eleccions del 2012 amb 50 diputats i que va liderar, tot i anar de quart, el projecte de Junts pel Sí.

Que les CUP diguin "sí" a Neus Munté, que representa els mateixos colors que Mas, i no a ell és un veto personalista que es basa en un odi, gairebé, visceral.

Jo sóc dels que crec que aquells que volen que Mas faci el pas "al costat" és precisament perquè li pressuposen, al President, més altura de mires i responsabilitat que no pas a l'enroc miop i infantil de la CUP, que tampoc no aconseguirà els seus objectius dins l'estat espanyol.

I Mas deu creure que no és just que se'l faci saltar a ell quan s'ha jugat la carrera política pel país i quan ha tingut l'aval d'1,6 milions de catalans. No és proporcional.

I a partir d'ara?

Tant les CUP com el centre-dreta volen unes noves eleccions. L'únic que no les vol és Esquerra, o això diuen.

Convergència creu que l'electorat ha vist com de radical n'és, la CUP, i que unes noves eleccions els donaran molts menys diputats que els 10 que té ara. Una part important d'aquests vots se'ls emportarà Esquerra que, no voldrà, de cap manera, reeditar el Junts pel Sí. Convergència, tot i poder perdre la presidència en favor d'Esquerra Republicana d'Oriol Junqueras, preferirà defensar el seu electorat que claudicar al radicalisme i veto de la CUP.

Esquerra pot beure de l'electorat més socialista de Junts pel Sí ( MÉS) i dels menys radicals de les CUP. Tot i així, tem el desencís de l'electorat independentista.

La CUP diu que no pensa en futures eleccions, que ells defensen els seus posicionaments peti qui peti. Potser és així, i no han volgut tenir gens de mà esquerra i s'han mostrat tossudament radicals. Potser això els fa puristes i de ben segur que el seu electoral més acèrrim se'n sentirà orgullós; però la política va de cedir, tots una mica. Crec que unes noves eleccions els perjudicaran; el gruix de la població no vol radicalismes a les institucions. Tan pernicioses són les que pot representar el PP per una banda com les de les CUP per la banda contrària. Famosa és la dita que "els extrems es donen la mà".

Això sí, l'independentisme pot perdre aquesta vegada.

O també pot guanyar.

D'aquí al març tots els votants d'En Comú Podem ( Catalunya sí que es pot ) veuran com, des de Madrid, es torna a tancar la porta al referèndum. On es posicionaran tots aquells que creuen que Catalunya té dret a decidir si vol ser un Estat Independent?

Ciutadans és la gran amenaça pels indepes, diuen que pot guanyar a la província de Barcelona o, fins i tot ser la primera o segona força si Convergència i ERC van per separat. Doncs si guanya se la felicitarà, i això serà perniciós pels independentistes ja que la primera força sempre treu algun escó extra.

Tot i així, les eleccions del 20D, que a Catalunya van donar un ampli suport a Podemos (En Comú Podem ) diuen molt a favor de la intel·ligència i tacticisme de l'electorat de Catalunya. A les eleccions Catalanes van votar a Ciutadans per a defensar la unitat d'Espanya però a les Espanyoles van votar Podemos per a forçar un canvi cap a una Espanya més amable i que respecti els drets identitaris de Catalunya. Aquest dualisme s'ha de tenir en compte, i jo crec que positivament. Diu molt a favor de l'electorat i del seu coneixement de la política en general.

Així doncs, el vot a Ciutadans és una mica incert per a unes properes eleccions catalanes. Els 40 escons que ha tret a les espanyoles són un molt mal resultat tenint en compte la promoció que se n'ha fet des d'alguns mitjans.

El PSC-PSOE crec que a Catalunya té mala peça al teler. Això és així perquè el discurs que defensen a Madrid és diferent que el que defensen a Catalunya; i això la gent ho veu. No pot ser que aquí diguin que Catalunya és una Nació i que a Madrid diguin que no.

Menció per a Unió, que la seva indefinició i paràlisi política es podrien ben bé deure a aquella por tan cristiana; tot i defensar la "plena sobirania" al seu programa ells no es consideren independentistes...
("l'objectiu és no trencar cap plat, encara que es quedin amb gana").

I el PP, que a Catalunya té els seus fidels votants, com els tindrà la CUP, i que sabem que es mouen entre el 10 i els 15 diputats, avui en dia.

I ALESHORES?

I unes properes eleccions ens donaran un nou panorama que tots haurem d'acceptar, ara sabent que Convergència i CUP mai pactaran juntes i que, potser la manera més sensata és entendre les eleccions com unes eleccions autonòmiques.

I que, si guanya l'independentisme, s'intentaran posar d'acord, i que si no es posen d'acord, doncs s'haurà de fer un govern semi-independentista ( i autonòmic ), i que si l'unionisme és majoritari, doncs acceptar que governi Ciutadans (si té prou força), i si no és així... pactes de dretes i pactes d'esquerres com s'ha fet la majoria de vegades... i el 2019 en tornem a parlar.

PD: Tot comptant que aquest discurs pot ser obsolet d'aquí a diumenge.

PD: I cal no oblidar, després de tanta baralla, perquè uns són independentistes i què volen aconseguir mitjançant la independència i què volen aconseguir i/o defensen aquells que voten unionisme. I a partir d'aquí tots a votar, que es tracta d'això.

MISSATGE A LA CUP

Missatge a la CUP:

No teniu vergonya! Ja va essent hora que algú us ho digui a la cara. Ja n'hi ha prou.

Molts no diuen res perquè creuen que al final acceptareu el candidat de Junts pel Sí. D'altres no diuen res perquè no us volen fer enfadar ja que es pensen que els teniu agafat pels dallonses. D'altres, els unionistes, es freguen les mans amb els vostres sistemes desesperadament lents. D'altres simplement volen que peti tot i que res surti bé.

Però molts, gairebé dos milions de persones us van votar a vosaltres i a Junts pel Sí per a què proclaméssiu la Independència de Catalunya, i a tots aquests, els esteu faltant.

Us ho diré una altra vegada. Ni teniu altura de mires, ni sou de fiar. Mostreu que teniu a dintre una colla d'anti-sistemes que no volen que res surti bé. Simplement són una colla d'anarquistes que no volen cap tipus de govern ( ni espanyol ni català ).

Vosaltres, cupaires, heu mostrat més intransigència que la pròpia dreta que tant injurieu.  Més estrets, obtusos i barruts. I la política no va d'això, ans el contrari; i més vosaltres, que aneu d'esquerres.

No entendre quin percentatge de força us ha donat l'electorat us fa ser uns polítics perillosos, igual que el PP quan amb la majoria absoluta es va pensar que era l'amo del tros amb només un 33% de l'electorat a favor. A vosaltres us han votat 337.794 ciutadans, a Junts pel Sí, 1.628.714. Dit d'una altra manera, JuntsxSí ha tingut 4,82 vegades més vots que vosaltres; o dit d'una altra manera, vosaltres representeu el 17,5% dels independentistes, JuntsXSí el 82,5%. Si no enteneu quina força us dóna això és cosa vostra. Si no enteneu qui ha de liderar i qui ha d'acompanyar és cosa vostra. I crec que Juntspelsí ha cedit ja més del compte.

La gent en comença a estar tipa. Portem massa estires i arronses. Aneu massa lents i esteu pervertint el procés. Esteu jugant amb la il·lusió dels catalans i ho sabeu.

I sé que fareu el què voldreu. I m'hi jugo un pèsol que teniu, a les vostres files, molta gent que no és independentista, sinó, els vostres resultats assemblearis no s'entenen. A ningú amb dos dits de front no se li escapa que per a fer qualsevol revolució social primer s'ha de trencar amb Espanya, i sinó, a les eleccions del 20D "me remito" que diria aquell. Però no, preferiu fer la guerra a casa abans de fer-la a fora. No em crec que sigueu tan burros. I perdoneu l'expressió.

Però només us dic una cosa. Us podeu "carregar" el procés, podeu torpedinar la possibilitat d'investir el primer President Independentista de la història moderna de Catalunya, amb un govern completament independentista i amb un mandat independentista. Us ho podeu carregar tot i forçar unes noves eleccions on, segurament, la gent estarà decebuda i desenganyada, i és possible que la gent no doni suport, aquest cop, a l'independentisme, vist l'èxit i altura política dels actors independentistes. Però només us garanteixo una cosa, a vosaltres no us votarà ningú. Heu demostrat que potser podeu ser vàlids per a polítiques locals, però per a política de país.... de cap manera!

Molta gent us ha votat per la simpatia, seriositat i talla política del David Fernández, ell us va pintar massa bons; però ara heu mostrat quin és el vertader ADN de l'esquerra rupturista radical. Radical.

Apa, ja us ho he dit!

PD: O també podeu donar suport a la Investidura del candidat de Junts pel Sí, i intentar, de mica en mica, tornar a guanyar-vos la confiança del vostre electorat.

ELECCIONS 27S - UN PRIMER ANÀLISI RÀPID

MANDAT DEMOCRÀTIC: SÍ - PLEBISCIT: NO

Els que deien que això eren unes eleccions autonòmiques, ara diuen que és un plebiscit.

i

Els que deien que era un plebiscit, ara diuen que eren unes eleccions autonòmiques.

--------------------------------

I VARIS APUNTS RÀPIDS.

Catalunya avui ha estat sobirana. Llàstima que només acceptin la seva sobirania quan decideix perdre el plebiscit.

Catalunya avui no ha estat sobirana. Ja que no acceptaran la seva sobirania quan ha decidit guanyar el mandat democràtic de la independència.

Unió, 100.000 vots perduts, ni pel sí ni pel no, però de ben segur catalanistes ( ironia que el 3% us deixi fora ). Heu estat a l'altura del país?

PSOE i Catalunya sí que es pot, com diria l'acudit dolent. " estan més perduts que un pop dintre un garatge".

PP s'estimba. Cremat per les polítiques de Madrid, tot el vot espanyolista se l'emporta Ciutadans.

Ciutadans, cridant "Cataluña es España", fan servir el mateix llenguatge que l'ultra-dreta (cal analitzar-ho).

-------------------------------

APUNT FINAL.

L'independentisme seguirà endavant pequè té un mandat democràtic ( legitimat per les lleies espanyoles i catalanes ), Les legitimacions catalanes ( ara amb mandat democràtic ) tornaran a xocar amb la Constitució Espanyola. Hi tornarà a haver-hi enrocament tot esperant que unes eleccions espanyoles puguin canviar les forces a les corts espanyoles; però això no es produirà.

Sense el 50% dels vots, la comunitat internacional no acceptaria una DUI, per tant, s'allargarà el procés.

Catalunya ha triat no resoldre les coses, ni cap a un cantó ni cap a l'altre.