miércoles, 3 de julio de 2013

CONNECTA AMB LA VIDA

Diuen que les persones que es fan riques no són les més llestes, sinó les que tenen més contactes i relacions socials.
De la mateixa manera, també, es coneix que l'èxit, en la vida, es basa en la capacitat de gaudir-ne. No cal ser el més sacrificat, ni el més format, ni el més observador, ni el més precís, ni el més savi.

Per què?

Perquè està demostrat que la capacitat de gaudi alimenta la capacitat d'esforç. Només podem treballar a gust si abans hem gaudit d'una bona festa, i a l'inrevés. (Seny i rauxa, en diem, o respectar i alimentar totes les vessants de la nostra persona).

Perquè està demostrat que les persones que s'ho saben passar bé i saben gaudir dels moments de la vida tenen més estímuls a relacionar-se i a perseguir els seus propis objectius. ( Fent l'anàlisi invers: no cal lluitar ni perseguir res si tampoc en saps gaudir, no?)

Només la capacitat de gaudi genera incentius!


L'explicació és ben senzilla.

El cervell reté amb molta més efectivitat tota aquella informació i activitats que es fan gaudint. La plasticitat cerebral és molt més efectiva en situacions de gaudi emocional.

Qualsevol activitat, sigui esportiva, artística, laboral, familiar, crea un reforç de sinapsi molt més poderós que si es fa amb desgana.

Això vol dir que llegiràs millor i entendràs millor un llibre si t'agrada, aprendràs molt millor i seràs molt més hàbil si practiques un esport que t'agrada, fins i tot aconseguiràs una millor forma física si practiques un esport que t'agrada, pintaràs millor si gaudeixes de la pintura, ...

però també....

et relacionaràs més i millor si gaudeixes d'una bona companyia, crearàs més sinèrgies i més positives envoltat dels teus i dels teus iguals,...

........................

Hi ha dues maneres de connectar amb la vida, mirar cap a dins i mirar cap a fora, i, de la mateixa manera que hem de cuidar tant el seny com la rauxa, hem de cuidar les dues vessants d'aquesta connexió vital.

Sovint això crea una ambivalència emocional perquè el món exterior li és estrany al món interior, de la mateixa manera el món exterior mira amb recel i estranyesa el món interior.

Però només cuidant aquesta amplitud de mires, aquesta complexitat humana, és quan s'aconsegueix una posició integradora de la nostra personalitat dins del món, i, un cop aquí, comences a gaudir!