Avui hem sabut
que la consulta (referèndum sense valor
jurídic però sí polític) ha passat a millor vida. Ara farem una consulta (consulta
com a acte reivindicatiu, sense valor jurídic ni polític).
Aquesta consulta
descafeïnada, que fins i tot pot ser prohibida per l'Estat Espanyol, ja ha
perdut tota la força política que podia contenir (aquesta arma no era l'arma).
Per què?
La intel·ligència
dels nostres líders polítics és una qualitat que, d'entrada, em nego a
qüestionar; per tant, i a aquestes alçades de la pel·lícula, no em crec que res
no sigui premeditat, estudiat i analitzat.
Ahir els partits
polítics van trencar aquesta porcellana fina a la que tant es refereix el
President? Ho dubto molt.
Ara, als partits
polítics catalans els ha tocat fer allò que s'anomena "alta
política", cosa que només es fa molt de tant en tant; i quan tens aquest
regal, tots ells saben molt bé que els interessos partidistes queden a un segon
pla. ( no és quincalla el què tenen entre mans).
Les preguntes que
em faig i contesto són:
- Per què els
independentistes no han fet la consulta a pesar de la prohibició? La imatge
dels col·legis electorals tancats amb la Guardia Civil impedint-hi l'entrada no hauria estat una imatge molt potent
de cara l'opinió internacional? O que l'Estat hagués inhabilitat Mas o que l'haguessin
arrestat per sedició, no seria una imatge molt potent en favor dels interessos
independentistes?
- És possible que
els partits pro-consulta ara prefereixin unes eleccions que no pas una consulta?
La consulta era fàcilment boicotejable, unes plebiscitàries no ho són.
- És possible
que, a hores d'ara, el format de la consulta (en forma de resposta composta), no
agradés als independentistes? De fet, l'opció SÍ-NO ha estat buida de contingut
fins el moment i, amb l'actitud i concepció d'Espanya dels partits nacionals, una
opció federal es preveu una quimera.
- La consulta pot
haver servit, de moment, per anar fent temps i permetre a la Generalitat anar
desenvolupant les Estructures d'Estat i anar fent pedagogia a nivell mundial? A
data d'avui, editorials de primera línia com Bloomberg, Financial Times i The
New York Times ja han renyat l'Estat Espanyol per la seva actitud poc
democràtica.
- És possible que
allò que es preveia com el pla A (la consulta) fos d'entrada el pla B?
- És possible que
els dirigents independentistes puguin preveure millors resultats en unes
plebiscitàries que en una consulta? ( per respondre aquesta pregunta cal
preguntar-se: la gent es pot acoquinar a
l'hora de votar sí-sí en una consulta però, votarien el PP o Ciutadans en unes
plebiscitàries?)
La consulta, un
cop va estar tombada com a referèndum, obligava a una doble victòria
independentista; la primera a la consulta i la segona a les eleccions
autonòmiques.
- És possible que
els dirigents independentistes prefereixin guanyar només una sola vegada? ( i
al minut 90?). És possible que una primera victòria independentista a la
consulta pogués ser contraproduent? Tothom sap que les victòries momentànies no
serveixen de res. Només quan s'acaba el partit és quan compte que vagis per
davant, i més quan pots tenir una jugada definitiva i... definitòria.
S'acosten moments
emocionants i d'una excepcionalitat majúscula. Fins ara hem estat visualitzant
diverses petites i mitjanes batalles, sempre guanyades pel bàndol Unionista,
però potser la guerra es guanyava per una altra banda.
Seguirem
analitzant el procés d'Independència a Guerraeconomica.com. Us podeu subscriure
per rebre els nous articles al vostre correu.
