LA SEGONA LECTURA

Avui hem sabut que la consulta (referèndum  sense valor jurídic però sí polític) ha passat a millor vida. Ara farem una consulta (consulta com a acte reivindicatiu, sense valor jurídic ni polític).

Aquesta consulta descafeïnada, que fins i tot pot ser prohibida per l'Estat Espanyol, ja ha perdut tota la força política que podia contenir  (aquesta arma no era l'arma).

Per què?

La intel·ligència dels nostres líders polítics és una qualitat que, d'entrada, em nego a qüestionar; per tant, i a aquestes alçades de la pel·lícula, no em crec que res no sigui premeditat, estudiat i analitzat.

Ahir els partits polítics van trencar aquesta porcellana fina a la que tant es refereix el President? Ho dubto molt.

Ara, als partits polítics catalans els ha tocat fer allò que s'anomena "alta política", cosa que només es fa molt de tant en tant; i quan tens aquest regal, tots ells saben molt bé que els interessos partidistes queden a un segon pla. ( no és quincalla el què tenen entre mans).

Les preguntes que em faig i contesto són:

- Per què els independentistes no han fet la consulta a pesar de la prohibició? La imatge dels col·legis electorals tancats amb la Guardia Civil impedint-hi  l'entrada no hauria estat una imatge molt potent de cara l'opinió internacional? O que l'Estat hagués inhabilitat Mas o que l'haguessin arrestat per sedició, no seria una imatge molt potent en favor dels interessos independentistes?

- És possible que els partits pro-consulta ara prefereixin unes eleccions que no pas una consulta? La consulta era fàcilment boicotejable, unes plebiscitàries no ho són.

- És possible que, a hores d'ara, el format de la consulta (en forma de resposta composta), no agradés als independentistes? De fet, l'opció SÍ-NO ha estat buida de contingut fins el moment i, amb l'actitud i concepció d'Espanya dels partits nacionals, una opció federal es preveu una quimera.

- La consulta pot haver servit, de moment, per anar fent temps i permetre a la Generalitat anar desenvolupant les Estructures d'Estat i anar fent pedagogia a nivell mundial? A data d'avui, editorials de primera línia com Bloomberg, Financial Times i The New York Times ja han renyat l'Estat Espanyol per la seva actitud poc democràtica.

- És possible que allò que es preveia com el pla A (la consulta) fos d'entrada el pla B?

- És possible que els dirigents independentistes puguin preveure millors resultats en unes plebiscitàries que en una consulta? ( per respondre aquesta pregunta cal preguntar-se:  la gent es pot acoquinar a l'hora de votar sí-sí en una consulta però,  votarien el PP o Ciutadans en unes plebiscitàries?)

La consulta, un cop va estar tombada com a referèndum, obligava a una doble victòria independentista; la primera a la consulta i la segona a les eleccions autonòmiques.

- És possible que els dirigents independentistes prefereixin guanyar només una sola vegada? ( i al minut 90?). És possible que una primera victòria independentista a la consulta pogués ser contraproduent?  Tothom sap que les victòries momentànies no serveixen de res. Només quan s'acaba el partit és quan compte que vagis per davant, i més quan pots tenir una jugada definitiva i... definitòria.

S'acosten moments emocionants i d'una excepcionalitat majúscula. Fins ara hem estat visualitzant diverses petites i mitjanes batalles, sempre guanyades pel bàndol Unionista, però potser la guerra es guanyava per una altra banda.

Seguirem analitzant el procés d'Independència a Guerraeconomica.com. Us podeu subscriure per rebre els nous articles al vostre correu.