viernes, 17 de octubre de 2014

MAS, HAS DE PERDRE!!! ( 1a part)

Les eleccions plebiscitàries seran el maldecap que ens ocuparà durant les properes setmanes.

Des de fa un parell de dies que s'han obert tot tipus d'especulacions respecte com (els partits polítics) han d'afrontar aquest plebiscit.

Sembla ser que CIU vol llista única o candidatura conjunta de país. Aquesta voluntat es pot sustentar en dos aspectes; el primer és la fortalesa que podria obtenir una candidatura independentista i la segona, al meu entendre, és el blindatge de Mas com a líder del procés.

Per la mateixa raó, sembla ser que ERC prefereix que els partits es presentin per separat. En aquest cas, les enquestes semblarien donar la victòria a una ERC que assoliria la independència de Catalunya, la presidència i el país d'esquerres (tot d'una tacada). La humilitat d'escolanet d'Oriol Junqueras es pot veure desbocada per l'empenta enèrgica de les bases d'ERC i les JERC.

Es diu que en moltes negociacions polítiques cabdals de la història els personalisme i els egos hi han tingut un paper galdós; esperem que aquí no sigui el cas.

Les plebiscitàries han curtcircuitat Joan Herrera que, es veu especialment nerviós i enrocat; això es deu exclusivament a que les plebiscitàries l'obligaran a posicionar-se entre el SÍ-NO i el Sí-SÍ, quan l'Herrera vivia feliç en aquesta ambigüitat.

Tornem a dir que en moments de caixa o faixa com aquests, triomfaran les posicions clares (Independència Sí o Independència No). L'únic subterfugi on es poden agafar els ecosocialistes seria en una posició de sobirania catalana (passant per la independència de Catalunya) i una associació immediata a l'Estat Espanyol (en forma d'Estat lliure associat a Espanya). Tanmateix és una possibilitat remota que, a més, Espanya no toleraria. Qualsevol altre tipus d'estat federat, confederat,.. depenen d'Espanya, i actualment no són viables. Unió també podria navegar per aquestes aigües.

Les enquestes no preveuen una variació substancial en l'electorat de les CUP, tanmateix, sembla que els líders de les Candidatures d'Unitat Popular estan mostrant un sentit de país digne de ser exalçat.

Els "outsiders" de luxe d'aquest procés són l'ANC i Òmnium. Aquestes dues institucions semblen no tenir cap altre més interès que la independència de Catalunya, i, gràcies a la força i lideratge que ha mostrat la societat civil catalana, es poden erigir com els garants de l'interès comú dels independentistes.

Els polítics s'han de preguntar què vol el ciutadà de Catalunya.

Volen només la independència? O volen la independència per a fer noves polítiques de país? O volen la independència per a fer més i millors polítiques d'esquerres? O volen la independència per a abaixar impostos i afavorir a empresaris i emprenedors? O per a canviar-ho tot?


(continuarà...)