domingo, 19 de octubre de 2014

MAS, HAS DE PERDRE (2a part)

Avui, 19 d'octubre, el poble ha tornat a parlar.

L'ANC i Òmnium han convocat una concentració "express" a la Plaça de Catalunya de Barcelona i, per enèsima vegada, ha estat un èxit rotund. Unes 110.000 persones s'han aplegat en un ambient encara més festiu i agosarat que el proppassat 11 de setembre i, bàsicament, han exigit dues coses als polítics: unitat i plebiscitàries.



Aquesta vegada,  Carme Forcadell, que s'està erigint com un dels veritables líders del procés, ha exigit eleccions plebiscitàries en un termini de 3 mesos. I la patata calenta la té Mas, Artur Mas.

Mas veu com el procés se l'emportarà per davant. Ell, qui ha hipotecat una, encara llarga carrera política, qui s'ha jugat la salut i l'honor pel poble català; pot veure que, per aconseguir la independència, s'ha de tirar un tret al peu.

De ben segur que CIU té els dies comptats. Avui mateix Duran i Lleida ha tornat a reblar el clau tot apuntant que no estaria d'acord amb una DUI; i el poble va per feina. L'independentista votarà aquell partit que més ràpid vulgui assolir la independència; i aquest, de moment, és Esquerra. Només una CDC( Convergència) agosarada i obertament independentista (i em refereixo al programa electoral) serà la beneficiaria del vot independentista de centre-dreta.

Avui, tot llegint l'entrevista que li han fet (a Artur Mas) al diari El Punt Avui, he notat com Mas no sabia com justificar amb encert el perquè havia anticipat el moviment de "la candidatura unitària de país".

Artur Mas bé pot pensar que ell té el mandat democràtic per governar 4 anys i, que per tant, hauria de poder liderar el procés fins el 2016; de la mateixa manera que Oriol Junqueras es veu com a "Presidenciable" de la primera Catalunya Independent. Per altra banda, Mas s'hauria de demanar si, el mandat democràtic que té atorgat era per "exercir el dret a decidir", i aquest dret, un cop no es pot fer ni referèndum ni consulta, només es pot exercir amb la celebració d'unes noves eleccions. I Junqueras, bé pot pensar que es poden matar dos pardals d'un sol tret amb unes eleccions plebiscitàries: la independència i el color polític de la nova Catalunya.

Jo, particularment, sóc partidari que seria bo poder matar dos pardals d'un tret simplement per un tema d'agilitat i per no haver de tornar a fer unes eleccions posteriors al cap de quatre dies per decidir si volem un govern de centre-dreta o d'esquerres.

Només poso un però a la meva voluntat. Si una candidatura liderada pel President Mas ens garanteix d'una manera més segura l'assoliment de l'objectiu màxim (que en aquest cas és la Independència de Catalunya) dels catalans; únicament i exclusiva i amb aquesta garantia, podria donar el meu vist i plau al President. Tanmateix, no sóc jo qui ho ha d'entendre (o veure), això ho ha de veure ERC i el seu president, Oriol Junqueras.

Continua demà...