martes, 21 de octubre de 2014

MAS, HAS DE PERDRE (3a part) - O el dilema de Mas

I què és millor? Una candidatura unitària de país o que cada partit es presenti per lliure a les eleccions?

Cal tenir en compte vàries variables.

1- Si Duran i LLeida és la rèmora encara ancorada als vicis del Pujolisme i la Transició Espanyola; no és hora de baixar del vaixell i donar pas a un nou líder que pugui fer d'Unió un partit democristià independentista i així no debilitar la federació de CiU?

2-  O és possible que Unió i ICV-EUiA es conjuminin per a ser els caps visibles del Sí-No? Tanmateix, la llibertat de vot d'ambdós partits en la segona resposta condemna a la incomoditat a una part del seu electorat...

3- És possible que es produeixi una escissió dins de la pròpia Unió i ICV-EUiA? Que ambdós partits pateixin una divisió entre independentistes i federalistes?

 Aquests dos partits polítics tenen una paper difícil de jugar en unes plebiscitàries.

4-Tot i així, el partit que més preocupa és Convergència. Convergència s'ha anat tornant independentista a base de dir-ho "amb la boca petita"...Primer la Casa Gran, després si som Nació, després Procés de Transició Nacional, després Dret a Decidir, després Sobirania , després Estat i finalment Independència. Tanmateix, mai, en cap cas, Convergència s'ha presentat a les eleccions amb un programa obertament independentista. Haurem de veure què diu el seu programa electoral.

Totes aquestes variables són les que fan que Artur Mas vulgui la candidatura unitària de país; i és comprensible! Són massa incerteses. Vol més temps de maduració per al seu propi partit (CiU) i per a poder recol·locar-lo en un escenari d'independència ja assolida. Per dir-ho ras i curt: per a CiU és molt més fàcil ser CiU en una Catalunya Independent que no pas en la Catalunya que encara ha d'assolir la independència.

Però, Artur, no et vas condemnar a les eleccions el dia que vas renunciar a fer la consulta que tenia valor de referèndum?

Corren veus que diuen que Artur Mas i Oriol Junqueras han patit un distanciament i desencís important; però tot i així, la independència del país recau sobre les seves espatlles
.
I cal avisar-los que ni l'Artur Mas es pot comportar amb la tebior i falta de determinació d'Antoni Berenguer (el 1713), ni l'Oriol Junqueras pot pecar d'anar amb el lliri a la mà a l'estil declaració de Macià o Companys (el 31 i el 34).

Per això es necessiten, l'un a l'altre. Per a fer aquesta dualitat. Aquesta Catalunya plural. Aquesta Catalunya Total.

I potser a la tercera anirà la vençuda... i l'Oriol Junqueras podrà proclamarà la seva anhelada República Catalana d'una manera sòlida; o potser haurà de ser un conservador qui proclamarà la República que històricament han proclamat els republicans.


Demà continua...