miércoles, 22 de octubre de 2014

SÓN ELS MERCATS, IMBÈCIL

Catalunya es debat entre les eleccions plebiscitàries amb candidatura unitària de país liderada per Artur Mas o les eleccions sense candidatura unitària.

Catalunya es debat entre la majoria absoluta liderada per Mas amb les eleccions amb candidatura unitària o la victòria republicana en les eleccions sense candidatura unitària.

Artur Mas no vol deixar de liderar el procés i ser el primer líder de la Catalunya Independent i Oriol Junqueras vol fer complir els pronòstics de les enquestes i erigir-s'hi ell.

Primer de tot cal recordar una obvietat: ERC té tot el dret a voler eleccions per lliure si creu que les pot guanyar, i en aquest cas, Mas no pot obligar ERC a fer una cosa que ells no vulguin.

La llei d'Hondt i la psicologia política no semblen definir de manera clara quin és l'òptim (per assolir la independència) d'una i altra opció. I em refereixo, exclusivament, en l'òptim de maximització de vots pro-independència (i no de l'assoliment de la independència).

Però, què volen els elements?

Sobre les lleis no escrites se n'ha parlat abastament, però, precisament, per no ser escrites, pels ciutadans normals només són rumors.

Sóc d'aquells qui pensen que hi ha un ens superior, digueu-li Europa, l'OTAN, els mercats financers o el Club Bilderberg, que en cap cas permetran que el conflicte Catalunya-Espanya se'n vagi de mare. El perquè és massa fàcil: Europa no es pot permetre més desestabilització de la que ja té. És l'economia, imbècil, que digué aquell.  "The economy, stupid" .

Sóc d'aquells que penso que hi ha unes normes (no escrites) que limiten la disbauxa. Per tant, aposto que aquests ens superiors han permès i permetran a Espanya crear la por necessària per espantar els independentistes i per evitar que la sobirania es pugui exercir. Per altra banda, Espanya sap bé que, si Catalunya finalment se'n surt i pot exercir la sobirania i aquesta és pro-independència, Espanya haurà d'acatar el resultat. Per dir-ho d'una altra manera, Catalunya obtindrà el reconeixement internacional si el Parlament té un mandat democràtic per la independència i, òbviament, la proclama. Si és així, Espanya no hi podrà fer res i a més, Europa, l'obligarà a negociar les condicions de la secessió de Catalunya.

És per això que Espanya s'està centrant en boicotejar l'exercici d'aquest dret, és l'última carta que li queda.

Hi ha, però un altre element a tenir en compte.

Per què Mas i no Junqueras?

Mas, de ben segur, agrada més als mercats. En una Europa liderada per conservadors i on els mercats financers marquen la pauta; aquest ordre, aquest gran ull que ens mira, veu amb molt més bon ull una Catalunya liderada per Mas. A més, la llarga trajectòria i bagatge dels conservadors catalans a Europa els valen una excel·lent reputació als organismes internacionals i contactes i afinitats de primer ordre.
Per l'altra banda hi tenim ERC. Aquesta Esquerra Republicana que no ha guanyat mai unes eleccions al Parlament des de la restauració de la democràcia i que fins fa quatre dies se la considerava un partit reaccionari. Aquesta Esquerra que és considerada un partit molt a l'esquerra i que mai hem vist governar sola (o composant les principals figures del govern de Catalunya). /a excepció del període Tarradellas, que és un cas particular/.

Segurament no enganyaríem ningú si diem que els personalismes d'un govern d'ERC no serien tan bons com els que podria aconseguir CIU. Citant Mas, que va dir que faria "el govern dels millors", no sé si Junqueras podria fer el mateix. En aquest cas es compleix la norma que diu que "l'experiència és un grau".

I a més, qui està buscant suports i amistats pel procés d'independència des de fa 2 anys és la diplomàcia de Mas, l'executiu de Mas. És el govern de Mas qui està creant la xarxa de contactes internacionals que ha d'emparar el procés.

A vegades, les coses, són un tema d'ordre.

I per què?

Perquè per definició els conservadors ( CiU ) són més prudents que els altres.
Perquè tenen un sentit més acusat de la responsabilitat.
Perquè són més afins als criteris dels mercats

...

Els d'ERC i els seus votants i el poble de Catalunya en general tenen tot el dret a estar en desacord amb aquestes premisses. És més, potser ERC ja no és aquell partit que fou fa 15 anys, potser ja són un partit madur. Fins i tot, tenen dret a no acatar el jou que el capitalisme ens imposa a tots, o simplement perquè hem de respectar "la voluntat del poble".

I jo també us dono la raó. I per acabar, no vull començar no dient que...


Us he de confessar que estic especulant, però els mercats també especulen.