S'acosten els
moments decisius, moments quan el poble de Catalunya dictarà sentència. De fet,
això, tothom ho sap, i això és la primera mostra de sobirania catalana.
Catalunya serà allò que els habitants de Catalunya vulguin que sigui.
Aquest dissabte,
24 de maig, es farà aquesta primera volta de les eleccions definitives del 27S.
Aquestes primeres eleccions serviran per a confegir un entorn local que doni
suport a la Independència de Catalunya, o no; i són molt més importants del què
la gent es pensa, ja que no només s'hi escolliran els ajuntaments, sinó també
les diputacions, i seran un vertader baròmetre del procés.
Tanmateix, la
voluntat de Catalunya és bicèfal. Tots sabem que és complexa; dreta-esquerra,
catalana-castellana, eficient- no eficient, poderosa - menys poderosa.
La majoria de
catalanoparlants ho poden tenir bastant clar.
Una Catalunya independent
blindaria la llengua i la cultura catalana de la potència lingüística castellana
(que és molta), posaria Catalunya al mapamundi i així se satisfarien els vells
anhels de la nació-estat (un estat per a
cada nació). De la mateixa manera, es donaria un pes encara més potent a les
institucions catalanes, que passarien a ser estatals. Barcelona seria capital
d'Estat i encara tindria més força que la que té ara, i tots els estudis
econòmics de prestigi ( anglesos, americans, suissos, .... i no compto els catalans
i espanyols perquè poden ser parcials) defensen que una Catalunya independent
augmentaria el seu nivell de vida. Això és així!
Els castellans de
Catalunya, que són la meitat de la població, tenen, potser, un dilema més gran.
De ben segur que,
tot i sentir-se també catalans i apreciar les tradicions i costums catalanes,
també tenen " su corazoncito español". D'allò més lògic i normal, per
altra banda, ja que són espanyols.
Els castellans de
Catalunya es poden sentir tan espanyols com el que més i voler defensar tots
els intangibles que defensa l'espanyolitat-estat; tanmateix, si es queden només
amb Espanya saben que perden l'altre part del pastís, que és més poder i,
sobretot, més benestar social per a Catalunya, la Catalunya on viuen ells i on
hi treballen els seus fills i néts.
Els castellans de
Catalunya no voldran mai que l'espanyolitat de Catalunya es perdi, i faran bé,
jo no crec que hi hagi cap català que vulgui oblidar la llengua castellana
"de golpe y porrazo". Si precisament alguna cosa sabem els catalans
és que la diversitat lingüística és un bé per a tots i t'obre moltes portes. De
fet, m'hi jugo un pèsol (com diria en Puyal), que en una Catalunya independent
el castellà "será objeto de especial protección para que no se pierda este
bien cultural de la ciudadania catalana" a part de ser llengua oficial, és clar.
Tanmateix, els
castellans, espanyols, que viviu a Catalunya, sereu capaços de prendre una
decisió que hipotequi el vostre benestar i riquesa per un tema de colors, un
tema de sentiments, un tema nacional? El vostre sentiment espanyolista serà més
fort que la vostra practicitat, que el vostre pragmatisme? Sereu capaços de
prendre una decisió no-eficient?
De ben segur que
n'hi haurà molts que, tot i pensar que en una Catalunya Independent hi hauria
més "calers", que les institucions catalanes podrien fer i desfer
sense demanar permisos a Madrid, que no hi hauria aquesta solidaritat imposada
de 16.000 milions d'euros/any... de saber que Espanya està muntada per a que
només hi hagi un gall al galliner, i el gall és Madrid i no Barcelona,... tot i
això..tot i així,... votaran regint-se pel seu sentiment espanyolista i no pas
pel pragmatisme de l'altra opció.
I és ben lícit,
és lícit pensar així. És lícit no prendre decisions eficients.
Però també és de
justícia recordar-los, en aquests ciutadans tan patriotes, que els seus compatriotes
de la resta de l'Estat Espanyol, precisament aquests que tant estimen i que
tant defensen, són aquells qui no els defensen a ells. Aquests
espanyols que viuen a Catalunya, en el fons, són tractats com a catalans.
I ja ho sabeu:
" Endesa... antes alemana que catalana"... i "el aeropuerto de
Barcelona no puede ser un hub internacional para no hacer sombra al de
Barajas" (entre molts altres
exemples que no diré per a no fer-me pesat).
Els vostres
compatriotes us tracten com a espanyols de segona. Els catalans us oferim ser
ciutadans d'un estat més lliure, més democràtic, més ric i pròsper, amb noves
il·lusions i projectes. Només això; no us oferim res més; però tot lo demés, tot" lo" altre és fum.
La decisió és
vostre, ESTEM A LES VOSTRES MANS,...i us ho dic perquè els ciutadans de
Catalunya no podrem aconseguir-ho sense la complicitat dels castellans.
