viernes, 22 de mayo de 2015

SENSE LA COMPLICITAT DELS CASTELLANS

S'acosten els moments decisius, moments quan el poble de Catalunya dictarà sentència. De fet, això, tothom ho sap, i això és la primera mostra de sobirania catalana. Catalunya serà allò que els habitants de Catalunya vulguin que sigui.

Aquest dissabte, 24 de maig, es farà aquesta primera volta de les eleccions definitives del 27S. Aquestes primeres eleccions serviran per a confegir un entorn local que doni suport a la Independència de Catalunya, o no; i són molt més importants del què la gent es pensa, ja que no només s'hi escolliran els ajuntaments, sinó també les diputacions, i seran un vertader baròmetre del procés.

Tanmateix, la voluntat de Catalunya és bicèfal. Tots sabem que és complexa; dreta-esquerra, catalana-castellana, eficient- no eficient, poderosa - menys poderosa.

La majoria de catalanoparlants ho poden tenir bastant clar.
Una Catalunya independent blindaria la llengua i la cultura catalana de la potència lingüística castellana (que és molta), posaria Catalunya al mapamundi i així se satisfarien els vells anhels de la nació-estat  (un estat per a cada nació). De la mateixa manera, es donaria un pes encara més potent a les institucions catalanes, que passarien a ser estatals. Barcelona seria capital d'Estat i encara tindria més força que la que té ara, i tots els estudis econòmics de prestigi ( anglesos, americans, suissos, .... i no compto els catalans i espanyols perquè poden ser parcials) defensen que una Catalunya independent augmentaria el seu nivell de vida. Això és així!

Els castellans de Catalunya, que són la meitat de la població, tenen, potser, un dilema més gran.
De ben segur que, tot i sentir-se també catalans i apreciar les tradicions i costums catalanes, també tenen " su corazoncito español". D'allò més lògic i normal, per altra banda, ja que són espanyols.

Els castellans de Catalunya es poden sentir tan espanyols com el que més i voler defensar tots els intangibles que defensa l'espanyolitat-estat; tanmateix, si es queden només amb Espanya saben que perden l'altre part del pastís, que és més poder i, sobretot, més benestar social per a Catalunya, la Catalunya on viuen ells i on hi treballen els seus fills i néts.

Els castellans de Catalunya no voldran mai que l'espanyolitat de Catalunya es perdi, i faran bé, jo no crec que hi hagi cap català que vulgui oblidar la llengua castellana "de golpe y porrazo". Si precisament alguna cosa sabem els catalans és que la diversitat lingüística és un bé per a tots i t'obre moltes portes. De fet, m'hi jugo un pèsol (com diria en Puyal), que en una Catalunya independent el castellà "será objeto de especial protección para que no se pierda este bien cultural de la ciudadania catalana" a part de ser llengua oficial, és clar.

Tanmateix, els castellans, espanyols, que viviu a Catalunya, sereu capaços de prendre una decisió que hipotequi el vostre benestar i riquesa per un tema de colors, un tema de sentiments, un tema nacional? El vostre sentiment espanyolista serà més fort que la vostra practicitat, que el vostre pragmatisme? Sereu capaços de prendre una decisió no-eficient?

De ben segur que n'hi haurà molts que, tot i pensar que en una Catalunya Independent hi hauria més "calers", que les institucions catalanes podrien fer i desfer sense demanar permisos a Madrid, que no hi hauria aquesta solidaritat imposada de 16.000 milions d'euros/any... de saber que Espanya està muntada per a que només hi hagi un gall al galliner, i el gall és Madrid i no Barcelona,... tot i això..tot i així,... votaran regint-se pel seu sentiment espanyolista i no pas pel pragmatisme de l'altra opció.

I és ben lícit, és lícit pensar així. És lícit no prendre decisions eficients.

Però també és de justícia recordar-los, en aquests ciutadans tan patriotes, que els seus compatriotes de la resta de l'Estat Espanyol, precisament aquests que tant estimen i que tant defensen,  són aquells qui no els defensen a ells. Aquests espanyols que viuen a Catalunya, en el fons, són tractats com a catalans.

I ja ho sabeu: " Endesa... antes alemana que catalana"... i "el aeropuerto de Barcelona no puede ser un hub internacional para no hacer sombra al de Barajas"  (entre molts altres exemples que no diré per a no fer-me pesat).

Els vostres compatriotes us tracten com a espanyols de segona. Els catalans us oferim ser ciutadans d'un estat més lliure, més democràtic, més ric i pròsper, amb noves il·lusions i projectes. Només això; no us oferim res més; però tot lo demés, tot" lo" altre és fum.



La decisió és vostre, ESTEM A LES VOSTRES MANS,...i us ho dic perquè els ciutadans de Catalunya no podrem aconseguir-ho sense la complicitat dels castellans.