LA SEGONA LECTURA - MAS A MOLINS DE REI

Després del "XOFFF" que va suposar la conferència d'Artur Mas a Molins de Rei, conferència que va tornar a la memòria l'esperpèntica batalla dels sobiranistes que es produí després del 9N i que va suposar el refredament del procés; per a molts, tornar a sentir llistes de país i fer-hi "mullar" l'ANC, l'Òmnium i l'AMI, va ser massa per a no "fotre cop de porta" als polítics, encara que fos per un dia.

Encara no entenc què pretén Mas amb aquest moviment que de ben segur que és tàctic.. i que, entre d'altres coses, desespera tots aquells que volen unitat d'acció ( encara que no sigui tots a la una) i que desitgen anar "de cara a barraca" a les eleccions del 27S.

La proposta de Mas no m'agrada. És així. Tothom esperava una cosa a l'estil del què avui ha apuntat el Lluís Llach al seu compte de Twitter.

1/No seria millor q els primers llocs( quants?) d les 3 candidatures Indp. les ocupessin gent d'ANC, OMNIUM, SÚMATE, AMI…i gent significada.

— Lluís Llach (@lluis_llach) junio 21, 2015

2/Aquesta presència hauria d ser d'un gruix tan notable q donés un caràcter de voluntat unitària a la diversitat social dels partits.

— Lluís Llach (@lluis_llach) junio 21, 2015

3Així, per què no en Viver i Pi Sunyer? i tres?més al capdavant de CDC, Carme Forcadell? i tres?més al d'ERC i en Baños? i 3? més a la CUP?

— Lluís Llach (@lluis_llach) junio 21, 2015

4Això i un títol com ARA ÉS L'HORA davant les sigles dls partits donaria una dimensió unitària potent x a nosaltres i l'opinió internacional

— Lluís Llach (@lluis_llach) junio 21, 2015

5 Penso q ni pel procés ni pel país és bo q el President i CDC renunciïn als seus papers cabdals d líder i d partit. Ni x ara ni pel demà.

— Lluís Llach (@lluis_llach) junio 21, 2015

6/i com sempre, i avui més que mai, no em féssiu gaire cas. Només per debatre, qüestionar, buscar el millor…pel 27-S.

— Lluís Llach (@lluis_llach) junio 21, 2015

Tothom esperava que Mas es rodejaria de tots aquells prohoms qui acceptessin representar la llista del President de la Generalitat, que no és poc, i que no es desmarquessin del tot i/o que toleressin els postulats de centre i centre-dreta que representa l'actual President de Catalunya.

Però no! I heus ací el desencís.


Però, què pot haver portat al President a fer una aposta tan arriscada i que no depèn d'ell que sigui reeixida?

1- Pot ser que els unionistes es "coalicionin" per a quedar primers a les eleccions? Pot ser que aquells que diuen que això no és un plebiscit facin una amalgama plebiscitària pel NO a la independència?

2- Pot ser que l'Estat es carregui l'Artur Mas?

3- Pot ser que l'ANC, l'Òmnium i l'AMI beneeixin una llista entorn el President però que també beneeixin "la llista d'esquerres" i la candidatura de les CUP?

4. Pot ser que l'ANC, l'Òmnium i l'AMI es mullessin per la Llista del President? Pot ser que així forcin a les esquerres a fer la "llista de país" que no van voler al seu moment?

5. Pot ser que l'executiu de Rajoy convoqui les eleccions generals el 27S i obligui a ajornar les Catalanes?

6. Si és així, pot ser que la "llista de país" que vol en Mas serveixi per a les generals i no pas per a les catalanes? O també?


NO HO SABEM!  La tàctica varia a cada moviment de l'adversari. Per a desesper de molts.

La política actual es veu que no és apte per a impacients, i potser que, tot i ser un moment apassionant, no cal seguir-ne tots els moviments i creure-te'ls tots a ulls clucs, si no vols reescalfar-te massa.

Deu tocar seguir confiant, suposo!

PD: Tot i així, avui ja n'hi ha hagut un, que no és dubtós, que ha deixat de creure, l'Alfons López Tena. Diu que ja en té prou. Una llàstima!

PD: Algunes coses d'aquest post m'he atrevit a dir-les per la passivitat i/o silenci de les esquerres a l'anunci de la conferència de Mas ahir. Hi ha alguna cosa que...

DECEPCIÓ ÉS LA PARAULA

Avui hem assistit a la Conferència de Mas a Molins de Rei. Les expectatives eren moltes. Tots aquests suposats gurús del periodisme havien anat escalfant la setmana i tots apuntaven que avui Artur Mas presentaria la seva Llista del President (o similar) i donaria el tret de sortida cap al 27S. Avui tots esperàvem una iniciativa, un líder, un missatge clar, un panorama ben definit.

PERÒ NO!!!!

Avui puc dir que estic altament decebut i desesperançat amb el lideratge i la talla dels nostres polítics. Només hi ha hagut una cosa que ha salvat la conferència; Mas, per primera vegada, ha començat a explicar com podria ser la nova Catalunya Independent ( educació finesa, formació professional a l'alemanya, atur a l'austríaca, innovació-universitats a la israelita) Això bé.

Però tothom esperava una altra cosa... i aquesta cosa no s'ha produït.

Mas, per resumir-ho, ha demanat a la societat civil ( amb ANC, Òmnium, i AMI incloses ) que confeccioni la llista de país per a la independència, i que aquesta llista podria ser  "amb" el President i no "del" President.

Sant tornem-hi. Una altra vegada la llista unitària de país? No es va intentar, ja, això? No sabem que Catalunya és un país acostumat a anar per lliure i on les individualitats i els matisos són molt marcats?

Si Mas emplaça a l'ANC, l'Òmnium i l'AMI a confegir la llista, no els està obligant a posicionar-se també a favor d'ell? On queda Esquerra Republicana i la seva "Aliança d'Esquerres"? Quedarà sense la benedicció d'aquestes esmentades institucions? I la CUP?

Anem malament.

Els cants de sirena de tota la setmana respecte a la Conferència d'en Mas i la sortida d'Oriol Junqueras, fa 2 dies, per a anunciar la seva "Aliança d'Esquerres", i avui traient-ne l'entrellat amb la idea d'en Mas, veiem amb claredat que les relacions entre Mas i Junqueras ( Ci(u) i Esquerra) són nul·les ).  Cadascú va per la seva banda. Cadascú per la seva banda i  allò que és pitjor, res està fet.

Mas, avui, ha passat "la patata calenta" a l'ANC, l'Òmnium i l'AMI per a que s'espavilin i facin una llista amb ell inclòs. Això és una falta de lideratge i un espolsar-se les puces que no crec que li faci cap bé a en Mas. Ell s'ho sabrà.

Ara mateix he vist en un "retweet" que ha fet la Rahola que el justifica ja que " en Mas està processat". Això no és cap excusa. Si saben que tombaran en Mas, que ho diguin. O encara més, que el tombin liderant el procés; potser això el fa una mica més màrtir (encara que ell no ho vulgui).

El que és preocupant és que a 99 dies de les eleccions més importants de la història de Catalunya encara estiguem fent joc i "contrajoc" polític entre dretes i esquerres, i que no tinguem un panorama clar. Si aquesta situació no s'arregla aviat la gent es pensarà que li esteu prenent el pèl i que no sou seriosos.

Vull, encara, fer un altre apunt. De la mateixa manera que crec que Mas no vol ser el líder visible del país perquè sap que té molts contraris, Mas hauria de saber que també té molts fidels, precisament, per la mateixa raó. Els líders ja ho tenen això. I Mas, de fet, és un líder, i jugar a un paper que no és el seu paper natural li pot passar factura, ja que pot deixar orfes de lideratge al centre i centre-dreta independentista, que també tenen el seu ideari (com el tenen els d'esquerres).

Mas sap que a nivell de partit ( Convergència, Ci(U) o allò que en quedi de tot ) ho té perdut. Mas sap que per guanyar la independència hi perdrà bous i esquelles a nivell personal. Mas no pot no ser un màrtir del procés; i això ho ha d'entendre; de fet, això serà, precisament, el valor més gran de la seva talla política si ho accepta.. " una petita caiguda per a en Mas, un gran salt per a la llibertat de Catalunya" (Armstrong a la lluna).

En definitiva, que ara haurem d'esperar que l'ANC i l'Òmnium facin una llista amb tota una "mélange" de dretes, centres, esquerres i extrema-esquerres (amb l'emprenyada dels d'Esquerra  i de les CUP )...?

Mas, jo no sé si has de perdre o no, però sí que sé que has de saltar al buit....i tot veient el pes dreta-esquerres d'aquesta Catalunya actual, et diria que.....

Mas, has de perdre. Si perds tindràs una escultura (que sigui un bust) en totes les places de poble de la nova Catalunya com a aquell qui va avançar dues vegades les eleccions i que va perdre en totes dues per a tragèdia seva i per a glòria de Catalunya.

A QUI HE DE VOTAR EL 27S?

Bé, les coses es van aclarint i ja tenim el tauler de joc polític bastant clar de cara el 27S


1- Si ets independentista de centre, centre-dreta o dreta >>>> VOTA CONVERGÈNCIA (Llista del President)
2- Si ets independentista i ets de centre-esquerres o esquerres >>>> VOTA ERC
3- Si ets independentista i ets de l'esquerra rupturista i anticapitalista >>>> VOTA CUP

4. Si ets federalista (sobiranista-no independentista) i ets de centre-dreta o dreta >>>> VOTA UNIÓ (o Construïm)
5. Si ets federalista (?) i ets d'esquerres >>>> VOTA ICV-EUiA
6. Si ets federalista (sobiranista -no independentista) i ets d'extrema-esquerra i anticapitalista >>>> VOTA PROCÉS CONSTITUENT(?)


6. Si ets espanyolista/unionista i ets de centre-dreta o dreta >>>> VOTA PP
7. Si ets espanyolista/unionista i ets de centre-dreta o centre >>>> VOTA CIUTADANS
8. Si ets espanyolista/unionista i ets de centre-esquerres o esquerres >>>> VOTA PSC
9. Si ets espanyolista/unionista i ets d'esquerres i extrema-esquerra >>>> VOTA PODEMOS

DISSERTACIONS SOBRE LA POLÍTICA PRE 27S

Bé, ens trobem al cap del camí. Tot a punt per al 27S.

Comencem amb tot allò que es respira a les xarxes socials i amb tot allò que bull a les tertúlies polítiques.

Artur Mas farà la seva Llista del President. Per a salvar a CiU? Doncs segur que també, i també per a satisfer la seva voluntat de liderar el Procés a la seva manera; i en té tot el dret; és el President.

M'arriben veus que a les esquerres ( CUP, Esquerra, ICV, ...) no els ha agradat que Mas faci una Llista del President. De fet, van ser les esquerres les que van evitar la Llista de País. I sí, ara hi anem tots per separat, i Mas farà la seva llista personal. Al final cadascú farà allò que volia fer: Mas farà una Llista i les esquerres s'hi podran presentar defensant els seus postulats socials. No sé de què es queixen les esquerres; em sembla molt bé que es no vulguin presentar amb l'Artur Mas en una llista de país, però una altra cosa és dir-li a en Mas què pot o què no pot fer a casa seva.

En definitiva, que si la Llista del President ha molestat tant a alguns sectors de l'esquerra, potser és que, d'alguna manera o altra, veuen la potència tàctica del moviment de Mas.

I quan diuen que, " Artur Mas es mou per interessos partidistes", ells no se n'adonen que evitar una llista de país per a imposar el bloc d'esquerres també és de caire partidista.

"Qui sigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra", que diuen. Aquí tothom fa allò que li convé, i punt.

Sobre Unió Democràtica de Catalunya no me'n puc estar de dir que amb l'esperpent de la pregunta i els comentaris d'alguns dels seus dirigents, veig que estan molt descol·locats i ratllen el ridícul en alguns casos. Crec que Unió caurà pel seu propi pes, que és molt poc, dins de la federació de CiU.

Els dos escenaris que ha de barallar Unió són molt clars:

1. Unió es torna obertament independentista ( i així se salva CIU) , i els federalistes s'uneixen entorn del projecte CONSTRUÏM, amb en Duran i tota la seva cort.

2. Unió es manté federalista i Convergència trenca peres amb Unió.

Tant una com l'altra opció contenen la mateixa estratègia política (win/win que se'n diu); aquesta estratègia política és la de ficar per una banda tots els vots inequívocament independentistes al mateix sac, i per l'altra és la de vestir un partit catalanista sobiranista però sense la voluntat rupturista amb l'Estat espanyol. Dit d'una altra manera, la funció de Construïm o la d'una Unió amb vocació confederal seria la d'absorbir aquell votant dubtós de la independència però que té unes clares connotacions catalanistes i/o federals; d'aquesta manera es podrien esgarrapar alguns votants extra que potser es podrien decidir per algun altre grup o que quedarien sense una representació política clara.

Tornant a les llistes de país, vull tornar a recalcar que les esquerres han fet multitud de llistes conjuntes ( paraigües) per a aglutinar tot el vot d'esquerres a les eleccions municipals, i aquí no han tingut problema en no ser meridianament clars en els temes nacionals ( tal i com exigeixen a en Mas en la llista de País ).

M'explico.

Des d'algunes esquerres es critica a Unió de ser ambigu i equívoc en el tema sobiranista, però no ho ha estat Ada Colau en la seva campanya de Barcelona en Comú? No hauríem d'exigir a aquestes noves formacions que tant critiquen la vella política i la "puta i la ramoneta" que fossin meridianament clars en tots els temes, inclòs el nacional?

Avui, essent el dia que s'ha aprovat el lideratge i proposta de la monja Teresa Forcades per al Procés Constituent, i s'ha aprovat que la via mitjançant la qual s'ha d'assolir (sempre i quan el país resultant sigui d'esquerres)  la independència sigui un referèndum ( referèndum que ja hem intentat fer i que ens han tombat des de Madrid ) no és marejar una mica la perdiu? Siguem seriosos. L'única via per a aprovar aquest referèndum és mitjançant la reforma de la Constitució Espanyola, i per a això es necessiten 2/3 parts dels diputats de Madrid. Això no passarà mai.

Aprofito per a ressaltar la política d'autèntic pòsit social i moral com és la política de la CUP, tanmateix, David Fernández, si no et pots presentar de nou amb les CUP, perquè no et presentes amb la llista del President? ( ja sé que és demanar massa i una coça al teu partit, però pren-t'ho com un elogi de no voler perdre un actiu com el teu en aquest procés cap a la plena sobirania).

Aprofito per a recriminar a en Herrera, ell que va tant de verd i de moral, i m'atreveixo a dir-vos que la vostra indefinició en el tema independència també té base en criteris de partit. Esteu mirant quin nínxol polític us dóna més vots i representats ara que tothom s'està posant als extrems. És lícit per part vostre, com ho és que ho faci Unió, però us aviso que hi ha moments en la història que els blancs es volen blancs i els negres, negres. I ja de pas, no us sap greu que us posi al mateix calaix que els d'Unió, que tant estimeu?

En aquesta indefinició hi trobem el PSC, que veient com va la tendència, avui ja he llegit que apujarà el to contra Artur Mas. Així doncs, aquesta indefinició va vestida d'unionisme (de fet això no és cap novetat). La proposta federal del PSOE va ser apuntada a Sevilla, però allà s'hi ha quedat aparcada, ni se'n parla.

Menció a part per al PP i Ciutadans, que han aconseguit una sola alcaldia ( per al PP) de 948 municipis del Principat. Si això no és estar lluny de l'electorat....

Que el partit més votat i poderós d'Espanya només aconsegueixi treure un alcalde a Catalunya és una bona mesura de la distància entre Catalunya i la resta d'Espanya.

D'Esquerra Republicana sempre m'ha sobtat que, essent el partit més netament independentista, no sé si encara són més d'esquerres que no pas independentistes. Bé, ells diran que les dues coses al 100%. Jo us diria que, ja que parlem de fer política, també podríeu fer un passet cap al centre-esquerre...que allà també hi trobareu caliu. De fet ja no sou aquell partit radical que fóreu fa uns 20 anys, però crec que encara podeu fer, i de la mà del l'ínclit Junqueras, una obertura de mires que us donaran uns bons rèdits i que, aquest cop faci que, CIU+ERC=CAT.

Però aquest cop l'equació no tindrà tan poques variables. Això ja va passar...

ULTIMÀTUM A UNIÓ?

Unió Democràctica de Catalunya (UDC)  i Duran i Lleida estan tenint la virtut de crispar els nervis de tots els independentistes.

Ara, amb la seva pregunta esquiva i divagant, han acabat amb la paciència de molts, i les xarxes en van plenes, de crítiques a Unió i a Duran i Lleida.

Escoltant la gent del partit, es veu que la idea força d'Unió és que creuen en la Confederació; és a dir, sobirania per a Catalunya però sense trencar amb Espanya mitjançant una Confederació Espanyola on Catalunya hi estaria adherida lliurement.

Això gairebé seria una plena sobirania a nivell d'Hisenda pròpia, Sanitat i Educació pròpies, Cossos de Seguretat propis,... ; i tot allò que es volgués fer compartit, s'hauria de gestionar des d'una nova figura que seria la Confederación de Naciones de España.

D'aquesta manera se soluciona el problema de la subordinació a Madrid i a un Estat Espanyol tantes vegades hostil amb els interessos catalans, i per l'altra banda se salva la unitat nacional.

I teòricament la idea és bastant bona, perquè aquesta teoria seria comprada per la gran majoria d'independentistes (com a mal menor o com a pas previ)  i també convenceria a molts altres que no volen un "trencament definitiu" amb Espanya.

Fins aquí la teoria....

I per què, això?

Actualment es diu que les enquestes donen a l'unionisme entre dos o tres punts per sobre de l'independentisme. Amb aquesta formulació d'Unió,  s'intentaria convèncer els que no ho tenen del tot clar. No es pot negar, en aquest aspecte, que al joc de la Puta i la Ramoneta que tant juga Unió no té unes bases estadístiques polítiques sòlides. Es podria pensar que aquesta manera de veure-ho d'Unió és un tret no tan ambiciós, però  amb més possibilitats de fer diana; potser perquè és un Second Best.

És evident que en l'ADN dels Democratacristians hi ha un principi de prudència i responsabilitat molt acusat que els fa anar sempre amb peus de plom o cobrir-se les esquenes.

Però, ULLL!!!

Espanya ens voldria confederats i sobirans? De ben segur que Espanya ens vol submisos i units, ens vol forçosament solidaris. Però acceptaria que forméssim part d'una Espanya Confederal podent tractar les institucions de Madrid de tu a tu?

Si Madrid no acceptés la Confederació Espanyola, aleshores estaria acceptant que només vol Catalunya en subordinació?  Aleshores seria l'Estat qui trencaria la unitat d'Espanya ja que Catalunya voldria només sobirania i adhesió?

Políticament, tècnicament, tàcticament, no es pot descartar d'una manera tan crítica els postulats d'Unió que, encara que no ho semblin, potser puguin remar cap a la direcció correcta, i des d'aquesta solidaritat i diàleg cristià, amb humilitat i bona fe, potser fer delatar que les intencions del contrari potser no tenen unes arrels tan nobles.

PD: Negociarà Espanya?