Unió Democràctica
de Catalunya (UDC) i Duran i Lleida estan
tenint la virtut de crispar els nervis de tots els independentistes.
Ara, amb la seva
pregunta esquiva i divagant, han acabat amb la paciència de molts, i les xarxes
en van plenes, de crítiques a Unió i a Duran i Lleida.
Escoltant la gent
del partit, es veu que la idea força
d'Unió és que creuen en la Confederació; és a dir, sobirania per a Catalunya
però sense trencar amb Espanya mitjançant una Confederació Espanyola on Catalunya
hi estaria adherida lliurement.
Això gairebé
seria una plena sobirania a nivell d'Hisenda pròpia, Sanitat i Educació pròpies,
Cossos de Seguretat propis,... ; i tot allò que es volgués fer compartit, s'hauria
de gestionar des d'una nova figura que seria la Confederación de Naciones de
España.
D'aquesta manera
se soluciona el problema de la subordinació a Madrid i a un Estat Espanyol tantes
vegades hostil amb els interessos catalans, i per l'altra banda se salva la
unitat nacional.
I teòricament la
idea és bastant bona, perquè aquesta teoria seria comprada per la gran majoria
d'independentistes (com a mal menor o com a pas previ) i també convenceria a molts altres que no volen
un "trencament definitiu" amb Espanya.
Fins aquí la
teoria....
I per què, això?
Actualment es diu
que les enquestes donen a l'unionisme entre dos o tres punts per sobre de
l'independentisme. Amb aquesta formulació d'Unió, s'intentaria convèncer els que no ho tenen del tot clar. No es pot negar, en aquest aspecte, que al joc de la Puta i la
Ramoneta que tant juga Unió no té unes bases estadístiques polítiques sòlides.
Es podria pensar que aquesta manera de veure-ho d'Unió és un tret no tan
ambiciós, però amb més possibilitats de
fer diana; potser perquè és un Second Best.
És evident que en
l'ADN dels Democratacristians hi ha un principi de prudència i responsabilitat
molt acusat que els fa anar sempre amb peus de plom o cobrir-se les esquenes.
Però, ULLL!!!
Espanya ens voldria
confederats i sobirans? De ben segur que Espanya ens vol submisos i units, ens
vol forçosament solidaris. Però acceptaria que forméssim part d'una Espanya Confederal
podent tractar les institucions de Madrid de tu a tu?
Si Madrid no
acceptés la Confederació Espanyola, aleshores estaria acceptant que només vol Catalunya
en subordinació? Aleshores seria l'Estat
qui trencaria la unitat d'Espanya ja que Catalunya voldria només sobirania i
adhesió?
Políticament,
tècnicament, tàcticament, no es pot descartar d'una manera tan crítica els
postulats d'Unió que, encara que no ho semblin, potser puguin remar cap a la
direcció correcta, i des d'aquesta solidaritat i diàleg cristià, amb humilitat
i bona fe, potser fer delatar que les intencions del contrari potser no tenen
unes arrels tan nobles.
PD: Negociarà
Espanya?