ULTIMÀTUM A UNIÓ?

Unió Democràctica de Catalunya (UDC)  i Duran i Lleida estan tenint la virtut de crispar els nervis de tots els independentistes.

Ara, amb la seva pregunta esquiva i divagant, han acabat amb la paciència de molts, i les xarxes en van plenes, de crítiques a Unió i a Duran i Lleida.

Escoltant la gent del partit, es veu que la idea força d'Unió és que creuen en la Confederació; és a dir, sobirania per a Catalunya però sense trencar amb Espanya mitjançant una Confederació Espanyola on Catalunya hi estaria adherida lliurement.

Això gairebé seria una plena sobirania a nivell d'Hisenda pròpia, Sanitat i Educació pròpies, Cossos de Seguretat propis,... ; i tot allò que es volgués fer compartit, s'hauria de gestionar des d'una nova figura que seria la Confederación de Naciones de España.

D'aquesta manera se soluciona el problema de la subordinació a Madrid i a un Estat Espanyol tantes vegades hostil amb els interessos catalans, i per l'altra banda se salva la unitat nacional.

I teòricament la idea és bastant bona, perquè aquesta teoria seria comprada per la gran majoria d'independentistes (com a mal menor o com a pas previ)  i també convenceria a molts altres que no volen un "trencament definitiu" amb Espanya.

Fins aquí la teoria....

I per què, això?

Actualment es diu que les enquestes donen a l'unionisme entre dos o tres punts per sobre de l'independentisme. Amb aquesta formulació d'Unió,  s'intentaria convèncer els que no ho tenen del tot clar. No es pot negar, en aquest aspecte, que al joc de la Puta i la Ramoneta que tant juga Unió no té unes bases estadístiques polítiques sòlides. Es podria pensar que aquesta manera de veure-ho d'Unió és un tret no tan ambiciós, però  amb més possibilitats de fer diana; potser perquè és un Second Best.

És evident que en l'ADN dels Democratacristians hi ha un principi de prudència i responsabilitat molt acusat que els fa anar sempre amb peus de plom o cobrir-se les esquenes.

Però, ULLL!!!

Espanya ens voldria confederats i sobirans? De ben segur que Espanya ens vol submisos i units, ens vol forçosament solidaris. Però acceptaria que forméssim part d'una Espanya Confederal podent tractar les institucions de Madrid de tu a tu?

Si Madrid no acceptés la Confederació Espanyola, aleshores estaria acceptant que només vol Catalunya en subordinació?  Aleshores seria l'Estat qui trencaria la unitat d'Espanya ja que Catalunya voldria només sobirania i adhesió?

Políticament, tècnicament, tàcticament, no es pot descartar d'una manera tan crítica els postulats d'Unió que, encara que no ho semblin, potser puguin remar cap a la direcció correcta, i des d'aquesta solidaritat i diàleg cristià, amb humilitat i bona fe, potser fer delatar que les intencions del contrari potser no tenen unes arrels tan nobles.

PD: Negociarà Espanya?