domingo, 27 de septiembre de 2015

ELECCIONS 27S - UN PRIMER ANÀLISI RÀPID

MANDAT DEMOCRÀTIC: SÍ - PLEBISCIT: NO

Els que deien que això eren unes eleccions autonòmiques, ara diuen que és un plebiscit.

i

Els que deien que era un plebiscit, ara diuen que eren unes eleccions autonòmiques.

--------------------------------

I VARIS APUNTS RÀPIDS.

Catalunya avui ha estat sobirana. Llàstima que només acceptin la seva sobirania quan decideix perdre el plebiscit.

Catalunya avui no ha estat sobirana. Ja que no acceptaran la seva sobirania quan ha decidit guanyar el mandat democràtic de la independència.


Unió, 100.000 vots perduts, ni pel sí ni pel no, però de ben segur catalanistes ( ironia que el 3% us deixi fora ). Heu estat a l'altura del país?

PSOE i Catalunya sí que es pot, com diria l'acudit dolent. " estan més perduts que un pop dintre un garatge".

PP s'estimba. Cremat per les polítiques de Madrid, tot el vot espanyolista se l'emporta Ciutadans.

Ciutadans, cridant "Cataluña es España", fan servir el mateix llenguatge que l'ultra-dreta (cal analitzar-ho).

-------------------------------

APUNT FINAL.

L'independentisme seguirà endavant pequè té un mandat democràtic ( legitimat per les lleies espanyoles i catalanes ), Les legitimacions catalanes ( ara amb mandat democràtic ) tornaran a xocar amb la Constitució Espanyola. Hi tornarà a haver-hi enrocament tot esperant que unes eleccions espanyoles puguin canviar les forces a les corts espanyoles; però això no es produirà.

Sense el 50% dels vots, la comunitat internacional no acceptaria una DUI, per tant, s'allargarà el procés.

Catalunya ha triat no resoldre les coses, ni cap a un cantó ni cap a l'altre.



viernes, 25 de septiembre de 2015

CATALUNYA, ANY 2115 ( una miqueta de política ficció )

Catalans,

Avui, dia 27 de setembre 2115, celebrem el 100è aniversari de la Independència de Catalunya. Avui fa cent anys els catalans van votar en unes eleccions autonòmiques de caràcter plebiscitari i varen obtenir el mandat democràtic per a proclamar la Independència de Catalunya.

Els partits polítics sobiranistes, en una jugada mestra, van deixar les sigles de partit (van oblidar els interessos partidistes) i van confegir una llista formada per individus de la societat civil catalana compromesa per la causa independentista, prohoms de l'època, gent reputada i els líders dels partits polítics independentistes del moment.

Junts pel Sí i la CUP, que encara es manté ben viva avui, van aconseguir 68 i 7 diputats del Parlament de Catalunya. En total 75 diputats i el 52,7% dels vots dels ciutadans.

Aquell dia, un 27 de setembre de l'any 2015, els catalans van decidir deixar de viure pendents de les males polítiques de Madrid i governar-se ells mateixos. Aquell 27 de setembre va canviar la història d'aquest país. Aquell dia, els catalans, van fer un pas cap a la llibertat i l'autogovern,  per a viure millor i per a ser un referent de l'Europa del segle XXII.

Totes aquelles persones que es varen comprometre amb la Independència de Catalunya, gaudeixen avui d'un lloc a la història d'aquest país; es van posar al servei del poble i en van sortir victoriosos. Encara són recordades les festes de celebració en tots els pobles i viles de Catalunya, que duraren mesos i mesos.

Aquell dia, el 27 de setembre, Catalunya deia prou i el Parlament de Catalunya entomava el mandat democràtic cap a la Independència. Madrid, l'Estat Espanyol, després d'una rabieta de dimensions majúscules, com era normal a l'època, va haver d'acceptar la voluntat dels catalans quan li van haver de tocar el crostó des de les institucions europees per a no generar inestabilitat econòmico-política. Per què? Doncs perquè Catalunya ajudaria a pagar part del deute espanyol i era fonamental per a la UE.  Espanya, que arrossegava deficències de viabilitat econòmica seculars, no va poder dir no i acceptar l'oferta de negociació de Catalunya i d'Europa.

I QUÈ VA PASSAR A CATALUNYA?

Catalunya, en els 10 anys següents a la proclamació de la Independència va experimentar un dels fenòmens socials més importants de la història recent.

Es van generar les estructures d'estat ( ambaixades, ministeris, policia, serveis d'intel·ligència, hisenda, seguretat social,... ) Aquestes estructures d'estat van generar uns 4.000 llocs de treball directe. Indirectament, això en va provocar 14.000 més. La Generalitat va poder obrir processos de selecció de la gent més preparada del país per a cobrir aquests llocs de prestigi i responsabilitat.

Paral·lelament, Catalunya va deixar de tenir un dèficit fiscal que rondava els 16.000 milions d'euros anuals.
Catalunya va decidir fer dues coses amb aquests diners extra; en va dedicar la meitat a educació, sanitat i infraestructures, i l'altra meitat la va destinar a reduir impostos. D'aquesta manera, els catalans es quedaven amb més diners que podien invertir per a generar més llocs de treball, fer més empreses, o simplement gaudir d'unes millors vacances.

Catalunya, terra d'acollida, va experimentar un augment notable d'inversions internacionals. Catalunya es va convertir, en 5 anys, en un país d'oportunitats i en un model de societat treballadora, compromesa, formada i associativa. Catalunya es va convertir en la San Francisco d'Europa; un fervor emprenedor es va apoderar de la societat catalana i es va convertir en el punt neuràlgic de la innovació del sud d'Europa.

Les escoles catalanes va apostar per un model trilingüe. Tots els alumnes aprenien català, castellà i anglès.
Catalunya va apostar per un model industrial que, conjuntament amb la força del sector serveis i la puixança del sector innovació i TICs, va aconseguir una societat molt equilibrada, solvent i eficient.

Catalunya, en menys de 10 anys va equipar-se amb Dinamarca i, gràcies a les seves millors condicions climàtiques i geoestratègiques, la va superar de llarg durant els 10 anys següents.

Catalunya es va convertir en un referent mundial. Els historiadors de l'època van venir a conèixer de prop el procés català; els sorprenia la destressa i perseverància de les seves gents per aconseguir l'objectiu de la Independència. Tothom se'n feia creus com, tot i les ingerències polítiques i males arts de la diplomàcia espanyola, els catalans havien aconseguit guanyar pacíficament; tot i tenir els grans mitjans de comunicació en contra intoxicant l'opinió pública.

I Espanya?

Espanya va haver de canviar, i sabeu què va fer? Va acabar adoptant el model català!!! Aquella Espanya orgullosa i imperial va abandonar el seu vell model de subsidi i de control de la seva societat que, aviat va veure que portava més de 300 anys sota el jou informatiu de la "flor i nata" de la Vieja Castilla que només mirava per a ella mateixa i no pas per als seus ciutadans.

Les relacions comercials entre Catalunya i Espanya es van mantenir i varen augmentar amb el temps; i les relacions de veïnatge, després d'un breu moment de recel, es van anar consolidant i reforçant en la cordialitat i actualment som dos pobles germans. Aquí, tant la societat catalana com l'espanyola van mostrar un grau de maduresa notable, molt per sobre de la classe política de l'època.

Aquesta Catalunya actual, deu molt a aquella gent de fa cent anys que va sortir al carrer i va votar a favor d'aquesta terra. Avui, gràcies a aquella gent, som la bandera del pacifisme polític, la cooperació local i internacional i l'emprenedoria.

Avui, que hem pogut parlar amb el Manel Fernández, que ha fet 118 anys, i que va poder votar per primera vegada aquell dia, ens explicava per què van guanyar les tesis independentistes.

" Vàrem guanyar perquè la gent va entendre que no votàvem altra cosa que sobirania. Allò que fos Catalunya, ho decidiríem els que en forméssim part. Aquells que hi vivíem i aquells que hi treballàvem, no els de fora"

"I així va ser!"


miércoles, 16 de septiembre de 2015

CARTA A LOS ESPAÑOLES DE CATALUÑA

Como el tema va de cartas estos días, aquí les dejo la mía.

Españoles que vivís en Cataluña, castellanos que vivís en Cataluña. Me refiero y me dirijo a todos aquellos que os sentís españoles y que no queréis que Cataluña se independice porque os sentís españoles, y además con orgullo.

A todos vosotros, me atrevo a confesaros que me asombra, positivamente, este orgullo visceral hacia la vuestra España querida. Si algo ha hecho bien España es convencer a tanta gente de este orgullo que se tiene que sentir siendo español, y lo admiro de veras. Ya me gustaría a mi poder sentir este orgullo siendo catalán como me siento, pero de momento no es posible. (De momento me toca ser provinciano. Ya seré más institucionalista y más políticamente correcto si algún día consigo un país para mi nación sin estado).

Decíamos....Ese amor incondicional, este sentimiento patrio, esta creencia tan profunda y noble.

Pero... parad un segundito!!!! Es merecida esta devoción? Es compensada esta actitud? Es gratificada? Es útil? Es justa con vosotros mismos, a vosotros que vivís en Cataluña, que trabajáis en Cataluña?

CREO QUE NO! Y sabéis por qué? Porque a vosotros, compañeros, castellanos de Cataluña, España os trata como catalanes.

O no es vosotros que gozáis sólo del 5% de las becas cuando en Madrid tienen el 60 y pico?
O no es vosotros que tenéis que pagar peajes porque el estado español ha hecho siempre las carreteras en Cataluña tarde y mal.
O no es a vosotros que trabajáis en Cataluña, los que sufrís este déficit fiscal desorbitado?
O no es a vosotros que os perjudica que en el Aeropuerto de Barajas se invierta 4 veces más que en el del Prat?
O no sois vosotros que habéis gozado 20 años más tarde que los sevillanos y los madrileños la Alta Velocidad Española (AVE)?
O no sois vosotros que también esperáis el Corredor Mediterráneo? Y el trabajo que esto generaría?
O no sois vosotros que también gozaríais de mejores condiciones si Madrid no quisiera aglutinar todas las capitalidades sectoriales? ( me refiero a la capitalidad de la moda, capitalidad financiera, capitalidad cultural, ... )?

Y un largo etcétera que seguro que estáis hartos de oír (estos catalanes quejicas...).

Esta España que tanto queréis, españoles de Cataluña, a muchos de vosotros os obligó a dejar vuestra tierra (Andalucía, Extremadura, las Castillas, .. ) Vuestras tierras no os dieron las oportunidades que necesitabais. Esta España también fue injusta con vuestras regiones, y ni os disteis cuenta; y en cambio, Cataluña, esta tierra extraña, sí que os la dio.

Esta España que no os da oportunidades os quiere?  Seguro? Esta España reparte bien el capital, o manejan siempre el cotarro los de siempre? A quién le gusta dejar la familia e irse a otra zona?

Y no!!! ; vosotros seguís amando ciegamente esta España injusta con vosotros, que os obliga a emigrar, que os obliga a escoger Cataluña, que os obliga a aprender catalán y todo ( es ironía eso), y que os trata mal por ser ciudadanos de Cataluña, aún siendo españoles.

Quizás seáis mártires y ya os parezca bien así. Pero querrán ser mártires vuestros hijos, vuestro allegados? Querréis la injusticia para vuestros conciudadanos catalanes?, mártires de una idea de España que condena a Cataluña y a los que viven en ella sólo por este ideal unificador castellano y centrista en Madrid?

Quizás los enemigos (políticamente hablando) no sean los que hablen otra lengua distinta a la vuestra, sino los que piensan diferente a ustedes y los que toman decisiones que os perjudican.

Aquí decimos que uno es de donde trabaja! Y que se tiene que defender la tierra en donde se trabaja, que es la nuestra, y es la que nos da el pan y las oportunidades cada día.

Sólo hay una manera de poder arreglar eso. Y la fecha es el 27S.

Cordiales saludos!






AL LÍMIT DE L'ABISME POLÍTIC