viernes, 8 de enero de 2016

NOVES ELECCIONS? PROS I CONTRES

Després de 3 mesos d'infructuoses negociacions la política catalana està al límit.

L'ala conservadora de Junts pel Sí i l'ala més radical de la CUP no es poden veure; s'odien, és així.

La CUP no ha baixat del burro i acceptaria qualsevol persona de president que no fos l'Artur Mas.

Això és força discutible, perquè l'Artur Mas, a part de ser el màxim representant institucional de Catalunya i la imatge internacional del procés, representa el centre-dreta independentista català que va guanyar les eleccions del 2012 amb 50 diputats i que va liderar, tot i anar de quart, el projecte de Junts pel Sí.

Que les CUP diguin "sí" a Neus Munté, que representa els mateixos colors que Mas, i no a ell és un veto personalista que es basa en un odi, gairebé, visceral.

Jo sóc dels que crec que aquells que volen que Mas faci el pas "al costat" és precisament perquè li pressuposen, al President, més altura de mires i responsabilitat que no pas a l'enroc miop i infantil de la CUP, que tampoc no aconseguirà els seus objectius dins l'estat espanyol.

I Mas deu creure que no és just que se'l faci saltar a ell quan s'ha jugat la carrera política pel país i quan ha tingut l'aval d'1,6 milions de catalans. No és proporcional.

I a partir d'ara?

Tant les CUP com el centre-dreta volen unes noves eleccions. L'únic que no les vol és Esquerra, o això diuen.

Convergència creu que l'electorat ha vist com de radical n'és, la CUP, i que unes noves eleccions els donaran molts menys diputats que els 10 que té ara. Una part important d'aquests vots se'ls emportarà Esquerra que, no voldrà, de cap manera, reeditar el Junts pel Sí. Convergència, tot i poder perdre la presidència en favor d'Esquerra Republicana d'Oriol Junqueras, preferirà defensar el seu electorat que claudicar al radicalisme i veto de la CUP.

Esquerra pot beure de l'electorat més socialista de Junts pel Sí ( MÉS) i dels menys radicals de les CUP. Tot i així, tem el desencís de l'electorat independentista.

La CUP diu que no pensa en futures eleccions, que ells defensen els seus posicionaments peti qui peti. Potser és així, i no han volgut tenir gens de mà esquerra i s'han mostrat tossudament radicals. Potser això els fa puristes i de ben segur que el seu electoral més acèrrim se'n sentirà orgullós; però la política va de cedir, tots una mica. Crec que unes noves eleccions els perjudicaran; el gruix de la població no vol radicalismes a les institucions. Tan pernicioses són les que pot representar el PP per una banda com les de les CUP per la banda contrària. Famosa és la dita que "els extrems es donen la mà".

Això sí, l'independentisme pot perdre aquesta vegada.

O també pot guanyar.

D'aquí al març tots els votants d'En Comú Podem ( Catalunya sí que es pot ) veuran com, des de Madrid, es torna a tancar la porta al referèndum. On es posicionaran tots aquells que creuen que Catalunya té dret a decidir si vol ser un Estat Independent?

Ciutadans és la gran amenaça pels indepes, diuen que pot guanyar a la província de Barcelona o, fins i tot ser la primera o segona força si Convergència i ERC van per separat. Doncs si guanya se la felicitarà, i això serà perniciós pels independentistes ja que la primera força sempre treu algun escó extra.

Tot i així, les eleccions del 20D, que a Catalunya van donar un ampli suport a Podemos (En Comú Podem ) diuen molt a favor de la intel·ligència i tacticisme de l'electorat de Catalunya. A les eleccions Catalanes van votar a Ciutadans per a defensar la unitat d'Espanya però a les Espanyoles van votar Podemos per a forçar un canvi cap a una Espanya més amable i que respecti els drets identitaris de Catalunya. Aquest dualisme s'ha de tenir en compte, i jo crec que positivament. Diu molt a favor de l'electorat i del seu coneixement de la política en general.

Així doncs, el vot a Ciutadans és una mica incert per a unes properes eleccions catalanes. Els 40 escons que ha tret a les espanyoles són un molt mal resultat tenint en compte la promoció que se n'ha fet des d'alguns mitjans.

El PSC-PSOE crec que a Catalunya té mala peça al teler. Això és així perquè el discurs que defensen a Madrid és diferent que el que defensen a Catalunya; i això la gent ho veu. No pot ser que aquí diguin que Catalunya és una Nació i que a Madrid diguin que no.

Menció per a Unió, que la seva indefinició i paràlisi política es podrien ben bé deure a aquella por tan cristiana; tot i defensar la "plena sobirania" al seu programa ells no es consideren independentistes...
("l'objectiu és no trencar cap plat, encara que es quedin amb gana").

I el PP, que a Catalunya té els seus fidels votants, com els tindrà la CUP, i que sabem que es mouen entre el 10 i els 15 diputats, avui en dia.

I ALESHORES?

I unes properes eleccions ens donaran un nou panorama que tots haurem d'acceptar, ara sabent que Convergència i CUP mai pactaran juntes i que, potser la manera més sensata és entendre les eleccions com unes eleccions autonòmiques.

I que, si guanya l'independentisme, s'intentaran posar d'acord, i que si no es posen d'acord, doncs s'haurà de fer un govern semi-independentista ( i autonòmic ), i que si l'unionisme és majoritari, doncs acceptar que governi Ciutadans (si té prou força), i si no és així... pactes de dretes i pactes d'esquerres com s'ha fet la majoria de vegades... i el 2019 en tornem a parlar.

PD: Tot comptant que aquest discurs pot ser obsolet d'aquí a diumenge.

PD: I cal no oblidar, després de tanta baralla, perquè uns són independentistes i què volen aconseguir mitjançant la independència i què volen aconseguir i/o defensen aquells que voten unionisme. I a partir d'aquí tots a votar, que es tracta d'això.